Lladós ha volgut posar aquesta dada sobre la taula per defensar que el nou pressupost «no hipoteca el futur» i davant els retrets que, els darrers mesos, havia rebut pel fet que els comptes incloguessin números vermells. En concret, 32 milions. Ha recordat que aquestes xifres negatives ja es preveien pel del 2023 i, en canvi, «la bona situació econòmica» ha permès millorar sensiblement aquestes estimacions. No només no serà una xifra negativa, sinó que acabarà amb superàvit. Els 15 milions, euro amunt euro a baix, abans esmentats. El ministre ha volgut defensar les línies mestres del projecte legislatiu. En especial, el fet que «endreça els reptes d’Andorra», especialment aspectes com l’educació, la sanitat, la mobilitat i, sobretot, l’habitatge. En aquest punt, ha recordat les partides d’enguany però també del 2025 i 2026 destinades a crear un ingent parc de pisos públics, al mateix temps que, fins que estiguin disponibles, hi haurà més diners per als ajuts al lloguer. I al mateix temps, assegura, «estableix els fonaments del creixement futur». Concòrdia i PS han votat en contra dels comptes amb retrets, en un cas, pel fet que s’hagi canviat altres lleis i, en l’altre per la velocitat amb que s’ha volgut tancar el text, mentre que Andorra Endavant ha optat per l’abstenció Els comptes han tirat endavant com s’ha dit, amb els vots dels dos grups de la majoria. Per un costat, Ciutadans Compromesos. El seu líder, Carles Naudi, l’ha definit com a «realista i prudent», però a la vegada vàlid per «afrontar els principals reptes que tenim sobre la taula a curt, mitjà i llarg termini». Per l’altre, Demòcrates. El president del grup ‘taronja’, Jordi Jordana, ha remarcat que «les despeses creixen per l’habitatge, les ajudes socials, el sistema sanitari i les infraestructures» tot defensant que «el rigor i la bona gestió dels darrers anys permet fer-ho». La relativa sorpresa ha estat el suport de Víctor Pintos. El conseller general no adscrit, representant de Liberals, també hi ha votat a favor. Ho ha justificat argumentant que el text «entra de forma correcta en l’escenari econòmic» i que també respecta «la sostenibilitat financera». En la votació hi ha hagut una mica de tot. A favor, en contra… i abstenció. En aquest cas, la d’Andorra Endavant. Carine Montaner ho ha argumentat en el fet que «confiem en el canvi de rumb de Govern» pel que fa a una mà estesa que, al seu entendre, és més àmplia a l’hora de buscar acords amb l’oposició, tot i advertir que «estarem a sobre dels dossiers». Un exemple seria la tasca feta fins ara en habitatge i el fet que hi ha una àmplia inversió en aquesta matèria inclosa al text. Ara bé, la parlamentària laurediana ha remarcat que «els pisos han d’anar realment a la gent que els necessita». En concret, com s’ha dit, ha votat PS i Concòrdia. El socialdemòcrata Pere Baró ha estat especialment crític ja no només amb el pressupost, sinó també amb la forma de treballar-lo en comissió. «Tres sessions tot just», ha denunciat, a la vegada que ha lamentat que «s’ha passat el corró» i «per sistema voten no a les nostres esmenes». Això va provocar, ha explicat, que no es pogués tornar a analitzar l’esmena que limitava l’augment de les pensions més elevades i també les que cobren els padrins que resideixen a l’estranger. Sobre aquesta, ha volgut «convidar» la resta de grups de l’oposició a donar-los suport per poder-la portar al Tribunal Constitucional. Des de Concòrdia, Cerni Escalé ha lamentat primer el retard amb què s’aprova el projecte legislatiu i el fet que gairebé esdevingui «una llei òmnibus» amb nombroses modificacions d’altres textos. «Gairebé sembla que poguessin deixar de legislar durant tot l’any i fer-ho tot amb el pressupost», ha bromejat. Sobre els ingressos, ha posat en relleu que «hem de ser més rigorosos a l’hora de recaptar l’impost de societats i l’IRPF», fet que permetria millor resultats en el futur. També ha posat en relleu que, malgrat l’increment, la inversió es queda encara curta i, sobretot, és «reactiva a problemes que ja tenim». Per això, entén que «cal més reflexió i planificació; la despesa ha de ser més anticipatòria». També ha destacat el pacte per impulsar ja aquest any el vial lauredià i la limitació de la pujada de les pensions més altes, que es va negociar arran d’una esmena de la majoria. RESERVES D’ESMENA REFUSADES Prèviament al debat del text global, una bona estona de la sessió s’ha dedicat a avaluar les reserves d’esmena presentades per Concòrdia i PS. Totes elles han estat refusades, com ara la que volia crear una partida per impulsar un tramvia entre Sant Julià i Escaldes-Engordany. Aquesta proposta, defensada per Maria Àngels Aché volia apostar per un «camí cap al futur més verd, ecològic i pròsper» i ha tingut el suport de tots els grups, tret dels de la majoria, que ha argumentat que ja hi ha accions en marxa per millorar el transport públic. Tampoc ha prosperat la petició de reduir la transferència a Andorra Turisme, emmarcada en una «reflexió» sobre el creixement del nombre de visitants que rep el país, i la demanda de crear una partida per equiparar els permisos de paternitat als de maternitat. Tampoc ha tirat endavant les reserves d’esmena dels socialdemòcrates. Una d’elles volia potenciar la capacitat del fons de reserva de jubilació de fer inversions immobiliàries, idea que s’ha considerat «interessant» per part dels altres grups de l’oposició, però que ha estat refusada per la majoria. La segona volia implementar una subvenció per als sindicats. Durant la discussió, Conxita Marsol ha reconegut que l’actual legislació sobre aquestes entitats «no funciona» i, per tant, cal mirar la fórmula de potenciar la negociació col·lectiva entre empreses i representants dels treballadors. Amb la tercera reserva d’esmena es volia reduir la partida destinada a un recinte multifuncional que Demòcrates i Ciutadans Compromesos han defensat aferrissadament.