La setmana passada vaig formular al Govern una pregunta sobre els tràmits duaners que hauran de passar els helicòpters que surtin de la infraestructura que l’executiu està tirant endavant sense cap mirament a la Caubella. En concret, vaig demanar quin serà el procediment per als tràmits duaners per als possibles vols internacionals dels helicòpters que surtin d’Andorra en països de l’espai Schengen, del qual el Principat no en forma part. Resposta? Encara l’espero. «Tenim molts dubtes pel que fa a la protecció mediambiental, i més vista la immensa tala d’arbres que s’està fent amb la construcció de la infraestructura; però també amb altres qüestions com els criteris i la forma de decidir la ubicació i, sobretot, si aquest projecte ha d’estar considerat d’interès nacional» De fet, per ser més justos, la ministra d’Afers Exteriors, Imma Tor, em va dir que no saben quins heliports de destí o origen poden ser els vols comercials que arribin a la Caubella. Comercials? Sí. Perquè tot i que han afirmat per activa i per passiva que l’objectiu principal de l’heliport nacional són les emergències, ara resulta que també acceptarà turistes. Cert és, que en la reunió que vàrem tenir amb el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, el Sr. David Forné, acompanyat pel Sr. Carles Miquel i pel Sr. Guillem Santacreu per esclarir certes qüestions se’ns va exposar que la prioritat són emergències, però que si l’empresa explotadora vol fer ús per a vols comercials, així podrà ser. Precisament, aquest caràcter d’emergències que tindria l’heliport em va fer plantejar la pregunta sobre per què, aleshores, a la meva companya Susanna Vela se li va assegurar en un informe que va demanar expressament, que els vols d’helicòpters no es podrien realitzar a la nit. La ministra es va afanyar a contradir la informació i dir que els ginys per emergències si podran operar amb nocturnitat. I què passa amb l’informe que el mateix Govern ens va fer arribar? No té cap credibilitat aleshores? Per què hi ha aquestes contradiccions? El projecte de l’heliport nacional ja ens presentava moltes qüestions la legislatura passada perquè no vèiem gens clar -només cal recordar els extensos debats del meu company i qui era en aquell moment president del grup parlamentari, Pere López- arran de les irregularitats en el plec de bases o l’adjudicació d'»amagatotis» que es va fer un mes de novembre i no es va fer pública al BOPA fins al gener -tot i que la majoria i els grups que li donaven suport van callar i van deixar que seguíssim fent debats sobre el tema-. Ara, a tots aquells dubtes, se’ns hi sumen més. No només a nosaltres, sinó a molts ciutadans i ciutadanes i en especial als residents de la parròquia de la Massana, així com associacions com APAPMA, amb la qual estem en contacte permanent. Tenim molts dubtes pel que fa a la protecció mediambiental, i més vista la immensa tala d’arbres que s’està fent amb la construcció de la infraestructura; però també amb altres qüestions com els criteris i la forma de decidir la ubicació, la qual hem reclamat diverses vegades que no és la més adequada-, i sobretot, si aquest projecte ha de ser considerat d’interès nacional. I tot i així, la construcció d’una infraestructura, que no té ni cap ni peus i de la qual el Govern sembla què passi olímpicament, segueix endavant. El bosc de la Caubella cada cop està més buit i no sabem ni quin ús se’n donarà, ni que passarà amb els helicòpters que arribin o surtin d’allà, si podran aterrar a Barcelona o ho hauran de fer a Sabadell, què passarà quan hagin d’aturar-se en espai Schengen (del qual Andorra no en forma part), de si s’hi destinarà personal de la duana o no… Un heliport que s’està fent sense cap mirament.