Amb l’objectiu de continuar amb la protecció del patrimoni cultural del país, s’acaba d’aprovar la inclusió de cal Puigcernal i les construccions agroramaderes associades –la casa pairal, l’era de la casa a Prats, la borda de la partida del Cultiar a Prats i la borda a Incles– a la secció segona de l’Inventari general del Patrimoni Cultural, com a Bé Inventariat (BI). La demanda d’inclusió la va fer la propietat. I l’acaba d’aprovar el Govern a petició de la ministra de Cultura, la canillenca Mònica Bonell. Abans, tot plegat ha passat els tràmits pertinents. Cal Puigcernal, a Prats. La proposta d’inclusió compta amb la valoració positiva i l’acord del consell assessor del patrimoni cultural, del dia 27 d’octubre del 2023, així com amb l’informe del comú de Canillo, del dia 19 de desembre del 2023. Tot amb molta velocitat i molt recent. No en va es tracta d’una propietat de la família del nou cònsol de Canillo, Jordi Alcobé, i malgrat que la petició d’inclusió a l’inventari el va fer formalment la seva mare, Denisa Font, no semblava que la sol·licitud s’hagués de resoldre amb l’hereu de la casa com a màxim representant ja efectiu del comú canillenc. En fi. La borda d’Incles. La casa –en el seu sentit més ampli: espai de producció i reproducció, que inclou les explotacions secundàries situades fora del nucli de Prats– compta amb espais agrícoles i ramaders com l’era i les bordes del Cultiar i Incles. Sens dubte, la casa Puigcernal és un testimoni rellevant de les formes de vida que van caracteritzar la societat rural de muntanya fins a la segona meitat del segle XX. Per això el departament de Patrimoni Cultural ha volgut «posar de relleu la importància que la família hagi volgut incloure la seva propietat a l’Inventari general del patrimoni cultural per garantir-ne la conservació per a les generacions futures. Un gest generós i compromès amb la història i la cultura del país». Borda de Prats. Segons la documentació familiar, els orígens de la casa es remunten al segle XIII, quan probablement Ponç Arnay de château-Verdun (Arieja), enviat pel Comte de Foix Bernat III, s’instal·là a Prats. De la unió dels mots Ponç i Arnau en resultaria el nom Ponscernalt, que amb el temps derivaria en el nom Puigcernal. Una de les primeres referències documentals data de 1340, quan un home de nom Puigcernal, veí de Prats, participa en un acord entre la parròquia de Canillo i la vila de Merens per a l’ús dels emprius de Merens. La casa pairal va ser construïda a principis del segle XIX, en substitució d’una d’anterior que va ser destruïda per un incendi el 1808. La foto històrica (cal Puigcernal és la casa blanca) és de Guillem de Plandolit. Les altres imatges són de Natàlia Montané (Patrimoni Cultural)