No pas González. La carn o el peix anaven per l’electorat. «Estem en una cruïlla», ha remarcat el número 1 de la llista. En un moment de dificultats. Moltes. Uns temps històrics en què per primer cop pràcticament en la història recent d’Andorra, la ciutadania surt al carrer. Ho ha remarcat el candidat Marc Torrent tot parlant d’habitatge, és clar. Els comicis, a Andorra la Vella, confronten «dos models» a parer de González. El de la «poca planificació, de projectes faraònics» o que converteix la parròquia «en un parc d’atraccions». O el que pretén tenir una escolta activa del ciutadà, del dia a dia, d’arreglar voreres i plantar arbres. Enclar ha confrontat el que considera que és la seva proposta, la de la participació ciutadana i la de la proximitat, amb el de Demòcrates. I fins i tot Sergi González, buscadament o no, ha llançat un dard a Carine Montaner, la líder d’Andorra Endavant, en criticar «aquests que diuen que s’ha de fer un vot en blanc» i que lamenten plataformes configurades a darrera hora. El candidat d’Enclar ha explicat que el projecte feia mesos que s’estava coent. Que s’hi estava treballant per fer «un canvi a la parròquia». Amb el pum, pum. És a dir, amb el cor. Olalla Losada i Sergi González, segona i primer de la llista, durant l’acte. Perquè està clar que el número 3 de la llista, l’exconseller comunal Jordi Cabanes, és un dels protagonistes clau del projecte. Ell ha estat l’encarregat de tancar l’acte amb el seu pum, pum. El so amb el qual va reproduir el soroll que fan els vehicles en passar pels reductors de velocitat a l’avinguda… d’Enclar. Precisament. Cabanes ha estat juntament amb la candidata a cònsol menor, Olalla Losada, o la número 5 de la candidatura, Maria Nazzaro, dels que més han copat el micròfon. Un micròfon que ha rodat pels catorze membres de la candidatura i per alguns assistents del públic. Amb els consellers generals Núria Segués (Concòrdia) i Pere Baró (PS) fent de mestres de cerimònies, una foto elegida per cadascun dels membres de la llista ha servit perquè cadascun d’ells. Del primer a l’últim, es presentessin. Amb major o menor gràcia. Curts i concisos. Excepte l’avi de la candidatura. I no és metafòric. Joaquim Miró, setè de la llista, s’ha mostrat amb una fotografia amb la seva néta als peus de l’església de Santa Coloma. Ha advocat perquè les torres no tapin aquella estampa i ha assegurat que en els 35 anys que fa política d’una manera o altra, en aquesta ocasió és en la que millor s’ho està passant. L’equip al complert al finald de l’acte. O, com a mínim, en aquella que està fent coses més diferents. Com presentar-se a través d’una foto. Hi han passat tots, per aquest moment. Com també tots han deixat anar algun element del programa a partir de conceptes que la candidatura considera clau. Quins termes? Doncs de l’última a la primera han desgranat el compromís, la sostenibilitat, la família, acollida, vivències, participació, convivència, emprenedoria, impuls, talent, optimització, nostàlgia, cohesió i proximitat. Ha estat un aiguabarreig d’emocions i de propostes que ja han anat sortint al llarg dels dies que fa que dura la campanya. I algunes proclames més de Sergi González com aquella que diu que «no hi haurà barris de primera i de segona» o que «estem oberts a tothom». També el candidat a cònsol major ha assegurat que no hi haurà retallades per als funcionaris i Losada i Nazzaro, gairebé a l’uníson, han defensat la necessitat que el comú torni a recuperar el servei d’assistència domiciliària (SAD). «Hi ha manca de recursos, sobretot humans», ha ressaltat la número 5 de la llista, que ha assegurat que tots els integrants de la llista s’han repassat de dalt a baix la llei de competències i «hem buscat maneres de fomentar» aspectes socials aprofitant buits que la llei no especifica. Vaja, allò de feta la llei, feta la pum, pum. Benentès. Marc Torrent, donant explicacions sobre habitatge, atentament escoltat per Olalla Losada. Els candidats han repassat una mica més de programa a partir de les preguntes que els han llegit, procedents de persones que els l’han fetes arribar la ciutadania a través de diversos canals, els dos presentadors-companys de l’acte. O les que han sorgit d’entre el públic de l’auditori. Que si el banc del temps, que si propostes intergeneracionals -Olalla Losada se n’ha declarat una amant experta, de la cosa intergeneracional, que quedi clar- i Torrent, el jove número 4 de la candidatura, s’ha acabat beneint ja del tot com especialista en qüestions d’habitatge (Cabanes tira més cap al ‘monte’: parc natural, boscos i revisió del pla d’urbanisme). En fi, res que aquells que persegueixen el dia a dia ensopit dels polítics en campanya no hagin percebut abans. Però en la reunió de poble, en l’acte de final de campanya, d’una forma més distesa, més amena. Amb més xou, si es pot dir així. «Ens veien com enemics», s’ha lamentat Sergi González respecte de l’actual majoria comunal essent ell, encara, representant de la minoria. Enemics als quals, ha assegurat, no els han facilitat a temps o de forma deguda la informació necessària. I així han hagut de passar per una mena de ‘Dragon Khan’. O de muntanyes russes. Deu ser el parc d’atraccions que Enclar vol canviar pel pum, pum. Pel batec de la parròquia. Des del cor. I des de la voravia que, diuen, asseguren, insisteixen, es comprometen a canviar.