L’Esbart Valls del Nord era l’entitat que ha ostentat durant el 2023 el secretariat d’Àgora Cultural i per tant, ha estat l’encarregada de llegit el manifest durant la celebració del Dia de la Cultura. La presidenta de l’entitat, Meritxell Rabadà, ha reivindicat la tasca feta des dels esbarts, «utilitzant la dansa com a transmissor de cultura», un element que ha volgut fer extensiu «a la promoció de la cultura popular en general i a l’associacionisme cultural». Rabadà ha remarcat que la cultura popular «és la base d’una societat, un element fonamental, una eina de cohesió, d’inclusió i de benestar» que ajuda a «crear identitat, a treballar en comunitat i a estimar tot allò que ens defineix com a poble». Rabadà ha remarcat que la cultura popular «és la base d’una societat, un element fonamental, una eina de cohesió, d’inclusió i de benestar» De la mateixa manera, ha reivindicat el treball que fan les entitats de manera altruista i «sense escatimar ni un sol minut». «I no és important això?», ha preguntat als assistents. Rabadà ha deixat clar que «tot això no ho podem fer sols» i per tant «necessitem les administracions i no només per dotar-nos de recursos econòmics», que no ha amagat que són necessaris, sinó perquè «ens acompanyin, participin i coneguin tot el que significa fer de transmissor de la nostra cultura popular». Per això ha afirmat que «és important que ens ajudin a donar més visibilitat a la cultura popular i a les associacions culturals», reiterant el «sacrifici» de les persones que s’hi impliquen. «Necessitem suport, necessitem recursos, necessitem la vostra complicitat, us necessitem per mantenir viu el nostre patrimoni popular, intangible i necessari per construir un país cohesionat on la seva riquesa recaigui en la seva gent», ha manifestat, per concloure que «invertir en cultura popular és fer país en majúscules». PREMIS Després de la lectura del manifest i d’algunes actuacions musicals i de dansa ha estat el torn de l’entrega dels premis Àgora, que reconeixen la trajectòria destacada de persones significatives del món cultural. En aquesta ocasió: Mayte Estévez, Josep Maria Ubach, Joan Peruga i Pilar Burgués i Miquel Abad. Mayte Estévez ha estat reconeguda pels tallers tèxtils i de vidre que ha desenvolupat des de l’inici a Escaldes-Engordany. D’ella ha parlat Sergi Mas, qui ha recordat els seus inicis i també l’amistat que els uneix. «Al Taller de l’Art de Vidre d’Escaldes es creen veritables obres d’art», ha dit, «amb molta dosi del que vulgarment se’n diu bon gust». També n’ha destacat «la facilitat que té per les relacions públiques» i l’ha definit com «la mestra, la promotora, la divulgadora, l’artista del teixit i del vidre nascuda a Súria», que va saber tirar endavant «amb el títol de mestra en humanitats que atorga la universitat de la vida». Mayte Estévez, Josep Maria Ubach, Joan Peruga i Pilar Burgués i Miquel Abad han estat els premiats A Josep Maria Ubach també se li ha reconegut una vida lligada al món cultura, tocant tecles com la fotografia o la música. D’ell n’ha parlat Francesc Rodríguez, que n’ha recordat la faceta punxant música a la discoteca Palace. «Als meus ulls era una persona important perquè tenia l’oportunitat de disposar d’un inabastable catàleg de discos, però sobretot perquè ens feia escoltar música que no sonava enlloc més», ha explicat, afegint també converses sobre fotografia i repassant la trajectòria al ministeri de Cultura. «Gràcies a ell hem pogut gaudir amb la presència de l’obra d’alguns artistes plàstics de renom mundial», i també gràcies a Ubach «la creació plàstica produïda a Andorra ha travessat fronteres manta vegades». Rodríguez ha acabat definint-lo com a «inquiet, apassioinat i sempre sensible, atent, sincer i modest, molt modest, massa modest». De Joan Peruga i Pilar Burgués n’ha repassat la trajectòria Roser Suñé. «Sempre han sabut compartir el seu temps de manera generosa amb la gent que els ha envoltat», ha dit. Del Joan n’ha glossat la creació literària «ja que amb els seus llibres ens han ensenyat que el nostre petit món també pot ser matèria literària», mentre que en el cas de la la Pilar ha indicat que «l’associem» a la Biblioteca Nacional «on va fer una feina ingent de preservació i ordenació dels documents i va impulsar un seguit de publicacions que avui dia són de referència obligada». Suñé ha explicat que la parells «són un binomi amb personalitat pròpia» que han aportat «el seu tarannà de manera discreta i rigorosa durant molts anys a la creació de coneixement al nostre país». Finalment, Enric Riba ha estat l’encarregat de glossar Miquel Abad, un històric del món filatèlic al país. «Va ser el primer negociant a publicar un catàleg de segells d’Andorra tant de Correos com de la La Poste», ha exposat, afegint que «la filatèlia li ha donat moltes satisfaccions».