Avortar a Andorra continuarà sent impossible, però les dones que vulguin interrompre l’embaràs fora del país deixaran d’estar penades. Això és el que ha vingut a dir Baró durant la seva compareixença davant la Comissió Legislativa de Justícia, Interior i Afers Institucionals. Assegura que des de la visita del cardenal Parolin no hi ha hagut cap avenç, però sí que ha reconegut que en la reunió que de treball que va tenir per Meritxell es van tractar els plantejaments de l’informe elaborat pel catedràtic de Dret proper a l’església, Federico Motalvo i que anaven en aquesta direcció. Considera que tècnicament no hauria de ser complicat de fer, mentre que el que s’haurà d’anar més amb compte amb el desplegament normatiu del servei d’acompanyament vinculat al SIAD. Baró apunta que tot això «s’ha de fer de manera paral·lela amb els dos coprínceps i la Santa Seu» per trobar un equilibri amb el model institucional El seu objectiu és reprendre el treball iniciat la passada amb el Consell General i modificar el Codi Penal per tal que la dona que avorti deixi d’estar castigada. «És un camí estret, no gaire llarg, però el volem recórrer a poc a poc», ha assegurat. Assegura que «això ha de ser un fet aquesta legislatura i a mitjans del 2025 hauria d’estar enllestit». Considera que tècnicament no hauria de ser complicat de fer, mentre que el que s’haurà d’anar més amb compte amb el desplegament normatiu del servei d’acompanyament vinculat al SIAD. Baró apunta que tot això «s’ha de fer de manera paral·lela amb els dos coprínceps i la Santa Seu» per trobar un equilibri amb el model institucional. [related:articles:1] El ministre ha remarcat que «la postura del Vaticà s’ha mogut i amb la visita de monsenyor Parolin ja es va veure». També exposa que amb el pas dels anys hi ha hagut un creixement de la demanda per part de la societat del país que «cada vegada és més moderna i laica». En el cas del copríncep francès, diu, «insisteix manifestar interès a veure com es desenvolupa aquesta qüestió, però ja veiem com es mou en el context internacional». Abans, de començar la tasca amb els grups parlamentaris prevista per a principis del 2024, es vol reunir amb París i la Santa Seu. [related:articles:2] Precisament, les relacions amb els coprínceps és una de les prioritats del seu ministeri amb la fita de «continuar defensant la Constitució i el marc institucional». En aquest sentit, diu que s’ha reunit amb els seus representants. Assegura que tots dos li han traslladat la voluntat de mantenir l’estructura actual, essent el copríncep mitrat, Joan-Enric Vives que «m’ha traslladat directament que vol que es mantingui l’actual esquema institucional». Sobre el possible nomenament d’un bisbe coadjuntor, ha dit que no té cap notícia. SENSE ALTERNATIVA SI DIMITEIX UN COPRÍNCEP Durant la compareixença, el president del grup parlamentari de Concòrdia, Cerni Escalé, li ha preguntat si tenien una alternativa per si un dels dos coprínceps dimiteix. Baró ha dit que «és un escenari que no contemplem i els nostres esforços han d’anar encaminats a mantenir l’estructura del coprincipat». Reconeix que és un exercici que té sentit de fer, però «comportaria un canvi de l’esquema constitucional». Afegeix que «en els moments que està vivint Andorra seria un maldecap més de solució complexa perquè un canvi del cap d’Estat obligaria a altres canvis i una modificació de la Constitució necessitaria un consens alternatiu». Baró pensa si s’acabés produint «un accident d’aquestes característiques» els coprínceps farien que no fos sobtat i donarien temps perquè el debat es fes de forma pausada. COORDINACIÓ AMB ELS COMUNS Una altra de les prioritats del ministeri és millorar el diàleg i la coordinació amb els comuns. El titular de Relacions Institucionals i reprendre una de les recomanacions que va fer el Congrés de Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa. Creu en un moment on s’estan fent els estudis de càrrega és important «establir una coordinació amb les corporacions per tal d’intentar construir un pla d’acció conjunt». Té clar que els comuns tenen un pes molt clar a l’hora de defensar la territorialitat i pensa que «és millor buscar la unanimitat a través del diàleg i no per imposició.