Aquesta és la clau de volta de la decisió de la sala penal del Tribunal Superior (TS), continguda en un aute que acaba de fer-se públic, i pel qual s’avala la no admissió de la querella presentada al setembre pel funcionari del ministeri de Finances Salustià Chato. Pretenia ser traslladat per mobilitat interna a una plaça d’analista financer al departament de policia. Inicialment es va acordar el seu pas cap a aquell lloc i finalment es va desestimar el canvi de departament. Chato va entendre que tot plegat podia ser constitutiu d’un delicte de prevaricació administrativa, de revelació de secrets i de tràfic d’influències. Malgrat que les dues jurisdiccions rebutgen estudiar el cas, obren la porta a què investigui l’afer la Batllia per aquelles pesones que no estiguin aforades. És a dir, que no tinguin actualment una responsabilitat política, com podrien ser els funcionaris o exfuncionaris de policia que van intervenir en el dossier. [related:articles:2] Chato acusava des del cap de Govern, Xavier Espot, i el ministre d’Interior, Josep Maria Rossell, o la titular de Funció Pública, Trini Marín, fins a tots els integrants de l’executiu passat que van participar d’algunes de les reunions del consell de ministres en què es va tractar la qüestió. Fins al llavors director de la policia ara ja jubilat Jordi Moreno o el sergent major responsable de la gestió dels recursos humans del cos, Raúl Paz. Inicialment, el 30 de març del 2023, dos dies abans de les eleccions generals, va interposar una denúncia davant el propi cos de policia. Corts i el TS mantenen que hi ha meres sospites i que fins i tot la documentació aportada pel querellant no evidencia gran cosa, amb tot, però, obren la porta a la Batllia perquè investigui aquells que no siguin aforats, com els funcionaris o exfuncionaris de policia que van participar en el dossier Posteriorment, el funcionari, que va ser secretari d’Estat d’Economia a l’inici de la passada legislatura i alt responsable del departament de Pressupost, va interposar una querella criminal, al setembre, que havent-hi persones encara aforades pel mig va haver-se de tramitar davant el Tribunal de Corts, que va trobar buida de contingut l’acció judicial. En efecte, segons que recorda la sala penal del Tribunal Superior avalant la decisió de primera instància davant el recurs d’apel·lació de Chato, Corts va desestimar la querella, entre d’altres coses, perquè les pressions que suposadament haurien exercit membres de Govern i de la policia al sergent major que va elaborar l’informe en base al qual es va acabar descartant el lloc de feina de Chato són «meres sospites». «Són meres sospites o conjectures mancades de cap element objectiu que avali la seva versemblança», recorda el Superior parafrasejant Corts. I la part recurrent discrepava de la resolució del Tribunal de Corts al·legant que «no ens trobem davant de meres conjectures o sospites perquè la documentació acompanyada en la querella demostra l’existència d’informes favorables al trasllat del querellant i que després, de forma sobtada, el sergent major va emetre un informe negatiu sobre l’adjudicació de la plaça que posteriorment va ratificar el director del departament de policia». [related:articles:1] Per això va promoure un recurs d’apel·lació que ara s’ha tombat. I és que resulta, manté el Superior, que «la querella no afirma l’existència de fets delictius en relació a l’actuació de membres del Govern i de la policia, referint una mera sospita de que poguessin haver existit que ni tan sols resulta raonablement avalada pel contingut de la documentació acompanyada».