Els fets arrenquen el març del 2021. La parella iniciava un projecte prometedor com és el de tenir un pis propi. En concret, un habitatge a la Massana de 95 metres quadrats més 84 de terrassa. També adquirien al mateix temps dues places de pàrquing i un traster. En total, el cost era de 265.000 euros. En el seu dia, van signar un contracte inicial abonant una paga i senyal de 39.950. La resta ho pagarien en signar l’escriptura, quan l’edifici estigués acabat. Ja a l’octubre, es van traslladar a l’immoble. De fet, tal com també s’havia pactat, també van fer-se càrrec de les obres de la cuina. A partir d’aquí, tot estava simplement pendent de tancar dia i hora al notari. I aquesta va ser fixada pel gener del 2022. Amb un problema, la dona no va poder acudir: tenia Covid-19 i això limitava força la seva mobilitat. Quan es va recuperar, la parella va tornar a posar-se en contacte amb la promotora per demanar que s’activés novament la signatura. [related:articles:1] La sorpresa, força desagradable, va ser que l’empresa els va enviar una carta on se’ls explicava que entenien que s’havia incomplert el contracte i que, per tant, el rescindien. Que havien de marxar del pis, vaja. Davant aquesta situació, es va optar per consignar a Batllia els diners restants de l’operació amb la voluntat d’exigir, fos com fos, que s’anés davant notari. No hi va haver manera, fins que la promotora va presentar una demanda contra ells. Volia rescindir el contracte, quedar-se amb el pis i, també, amb la paga i senyal. I, a banda, cobrar un lloguer (1.100 euros mensuals) pel que entenien que era una ocupació indeguda de l’habitatge. La parella va contraatacar i el seu advocat va presentar una altra demanda. En ella exigia que la promotora fos obligada per la Justícia a atorgar l’escriptura de l’immoble. El cas va arribar a vista oral el passat desembre. I, ara, s’ha conegut la sentència de primera instància. «Els pactes que conté i els actes propis de la promotora realitzats posteriorment al seu atorgament porten a concloure que es tracta d’un contracte de compravenda definitiu», remarca la sentència, que també considera que «no resta acreditat cap incompliment greu per part dels compradors». I aquesta resolució, no es pot negar, és força contundent. Dona la raó a la parella en tots i cadascun de les seves pretensions. Pel que fa al contracte signat el març del 2021, accepta la tesi de l’advocat que argumentava que era directament de compravenda i no pas una simple promesa. Recorda, en primer lloc, que «fou redactat per la part agent, professional del món immobiliari» i que «els pactes que conté i els actes propis de la promotora realitzats posteriorment al seu atorgament porten a concloure que es tracta d’un contracte de compravenda definitiu». Així doncs, s’entén que «la facultat de desistiment unilateral prevista a la promesa bilateral de compravenda no és invocable ni aplicable». Sobre el fet que la parella no anés a la cita a la notaria, s’entén que «resta acreditat que [la dona] es va trobar impedida per causa de malaltia». La sentència indica que «no resta acreditat cap incompliment greu per part dels compradors». Vist tot això, la resolució final és força dura amb la promotora. De fet, no només desestima la demanda presentada sinó que, a més, accepta en la seva totalitat la que va articular com a resposta la defensa dels dos clients. I, per tant, estableix que s’ha de procedir a atorgar l’escriptura notarial» amb el benentès que en aquell moment els compradors han de pagar les quantitats pendents. I s’avisa que si promotora no ho fa per voluntat pròpia, serà el mateix tribunal qui ho executarà de forma forçosa. A la vegada, es condemna l’empresa a pagar les despeses processals generades al llarg d’aquest temps així com els honoraris de l’advocat de la part compradora. Cert, cal tenir en compte que la sentència no és encara ferma. Hi ha la possibilitat de presentar recurs davant el Superior. Si així es fa, seria aquest òrgan qui tindria la darrera paraula.