«Ja hem fet una llei consensuada amb tots els grups i això demostra la mà estesa de Govern, les ganes de col·laborar i el convenciment que ho hem de fer perquè tothom hi pot aportar», ha assegurat Conxita Marsol, durant el berenar que han celebrat amb els mitjans de comunicació per celebrar la proximitat del Nadal. La ministra d’Habitatge, però, ha remarcat que «això no es pot fer en quinze dies» sinó que «necessitem uns mesos per mirar com resoldre el tema dels pisos buits o el dels apartaments turístics així com per parlar amb els comuns de cessió de terrenys». Ara bé, també s’és conscient que cal començar a fer feina ja. I els deures estan posats de cara a la propera reunió. La idea és començar a posar les bases de la futura llei del dret a l’habitatge. Marsol té previst reunir-se amb representants de l’associació de propietaris d’immobles i amb els impulsors de les mobilitzacions al carrer per saber com veuen la situació i quines idees poden aportar A aquella trobada cada part haurà d’aportar els punts claus que, al seu entendre, el text. «I així veurem si estem lluny o prop del model de llei que voldríem», ha apuntat. Per això, considera que «en tres o sis mesos podem tenir alguna actuació», però també ha deixat clar que cal anar a la velocitat adequada. «Volem anar de pressa però fer les coses bé; cal anar amb compte, treballar amb serietat i constància i si podem, amb el màxim de consens», ha manifestat. El que també es vol portar a la comissió és l’esborrany del reglament que marcarà com es podrà accedir als pisos públics. El text ha d’estar enllestit a la primavera, a temps per quan Govern rebi els primers immobles: els de l’antic hotel Àrtic a Andorra la Vella. «Pensem que també poden fer aportacions». També al gener s’espera tenir la diagnosi del pla de l’habitatge. A la vegada, Marsol ha apuntat la voluntat de mantenir reunions tant amb l’associació de propietaris de béns immobles com amb els impulsors de les mobilitzacions al carrer. En el primer cas, entén que «ells també poden aportar idees; forment també part de la solució», ha indicat. A banda, ha recordat que es vol intentar tirar el projecte de borsa d’habitatge, per al qual necessiten la seva complicitat. I pel que fa als organitzadors de les manifestacions, també «saber com ho veuen i que em facin el retorn; el diàleg és bo i crec que ens podem arribar a entendre en algunes coses». En aquest tema, també ha volgut intervenir Xavier Espot. El cap de Govern ha volgut trencar primer «una llança» en favor de Marsol. «És injust que ella sigui blanc de les crítiques. Porta només sis mesos amb la cartera. Si algú ho ha de ser, soc jo, que soc indirectament responsable perquè porto anys al capdavant de l’executiu», ha apuntat. A la vegada, ha defensat que el gabinet «en el seu conjunt està completament bolcat en aquesta problemàtica». Per això, ha volgut apel·lar tant propietaris com manifestants. «No inventarem la sopa d’all. Ja sabem quin és el ventall de mesures que podem adoptar i la responsabilitat d’un Govern és decidir tenint en compte l’interès general dels ciutadans», ha comentat. Espot ha admès que «potser hi ha mesures que no acontenten ni uns ni altres, però demano un exercici de solidaritat perquè accions maximalistes poden agradar una part de la ciutadania però no a una altra». POSICIÓ SOBRE ELS SALARIS Sobre la pujada salarial, i en declaracions fetes abans de saber que Confederació Empresarial i sindicats han trencat la negociació, Marsol es mostrava partidària d’esperar «fins al darrer moment» tot assegurant que «les posicions estan cada més a prop» i entenent que «si tots fan una mica d’esforç, es podrà arribar a un acord». El que sí que ha advertit és que «hem de tenir uns sous competitius, sobretot tenint en compte que, últimament a Espanya s’ha fet una pujada important». En aquest sentit, Espot havia reiterat que «si no hi ha acord, caurem en una situació de relativa anormalitat» perquè «això ha de ser fruit de negociació col·lectiva entre sindicats i patronals».