De forma general, la proposta de la CEA, com ja va anunciar divendres passat el seu president, Gerard Cadena, es planteja un augment de salari mínim interprofessional per al 2024 equivalent a l’IPC més l’1,5%. L’increment que es preveu per als salaris situats entre el salari mínim i el salari mitjà del sector corresponent segons la classificació que en fa Estadística hauria de ser de l’IPC menys un 2,5%. Deixa clar la patronal que en cas que l’IPC anyal del 2023 sigui superior al 6% la CEA «es reserva el dret de revisar els seus plantejaments». Però hi ha moltes altres variables en el seu plantejament, que difícilment serà acceptat pels sindicats, que consideren que l’increment generalitzat de l’IPC és el mínim per no perdre poder adquisitiu. I que el que s’ha de fer és establir augments superiors per poder recuperar allò que s’ha perdut. Evidentment, els empresaris no volen sentir res de tot això, atès que la CEA recorda que el que busquen les empreses es mantenir la competitivitat i el marge de benefici. I si es vol assegurar la primera, qualsevol increment salarial l’ha d’assumir l’empresa reduint guanys i això no es vol de cap de les maneres. VARIABLES Més enllà dels increments estàndard que proposa la CEA, el document consensuat per la vintena d’associacions empresarials confederades estableix altres precisions o matisos. El primer es que en cas que el salari mitjà del sector superi el salari mitjà total, «només l’obligació d’augment els salaris en funció de l’IPC menys el 2,5% només afectarà els salaris situats entre el salari mínim i el salari mitjà total». Es deixa clar també que «queden exclosos de l’augment els salaris de les noves contractacions fetes des del gener del 2023». En el cas dels salaris que durant el 2023 «s’hagin actualitzat per sobre del que establien les obligacions legals per a aquest any, es podrà descomptar la part que s’hagi augmentat més enllà de les obligacions legals del 2023 de la part que s’hagi d’augmentar en funció de l’IPC menys el 2,5%; sense que mai es pugui disminuir el salari». En el moment de determinar si la persona assalariada se situa o no en el segment que va del salari mínim al salari mitjà «caldrà tenir en compte la seva retribució global mitjana dels darrers dotze mesos». Durant el 2024 la base de cotització a la CASS de les hores extra la CEA demana que s’equipari amb el de les hores ordinàries. «La retribució neta de la persona assalariada no es veurà afectada», es deixa clar. Finalment, la patronal reclama «permetre que les empreses s’acullin al còmput trimestral, semestral o anyal de la jornada de treball, segons el que estableixen els articles 55 i següents de la Llei de Relacions Laborals, sense que sigui necessari acordar aquest còmput en el marc d’un conveni col·lectiu». CONSIDERACIONS I ALTRES Deixa clar la patronal que les propostes, per molt que s’arribessin a consensuar, no es poden considerar en cap cas un conveni col·lectiu. I que «per tal de continuar donant marge a la negociació col·lectiva, les actualitzacions salarials descrites en el punt que fa referència als increments entre el salari mínim i el salari mitjà podran no aplicar-se o aplicar-se en uns termes diferents als previstos si així es pacte en un conveni col·lectiu d’empresa posterior a l’1 de gener del 2023». La CEA demana establir un salari mitjà real, és a dir, que no inclogui plusos i altres complements diferents als components base de la remuneració, i dispara en bala amb les decisions adoptades per l’executiu els darrers anys, que han suposat «un intervencionisme del Govern i del Consell General que -especialment aquest any- ha tingut un efecte distorsionador». Per evitar aquesta intervenció, «la patronal ha acceptat de manera excepcional entrar en un procés de negociació amb els sindicats per acordar augments de salaris més enllà del salari mínim». Conxita Marsol en roda de premsa aquesta tarda. Marsol: «Si no hi ha acord el Govern decidirà el més adient pel país i pel poder adquisitiu de les famílies» La ministra de Presidència, Economia i Habitatge, Conxita Marsol, considera que hi ha marge de maniobra perquè les parts agents puguin arribar a una entesa salarial. Que mirin «d’atansar posicions al màxim». La titular ministerial ha deixat clar que «si hi ha acord», sigui quin sigui, «no intervindrem». «Si finalment no s’arribés a un acord, sí que el Govern» prendrà decisions. I «decidirà el més adient pel país i pel poder adquisitiu de les famílies». Marsol ha tornat a destacar el fet que la CEA per primer cop ha fet una proposta i ha assegurat que si aquest dijous no s’arriba a una entesa encara hi haurà més o menys una setmana més de coll. La ministra també s’ha referit al treball legislatiu en relació amb la llei sobre l’habitatge de lloguer. Marsol s’ha mostrat cautelosa per no interferir en la feina parlamentària i ha deixat clar que el parer del Govern s’exposarà durant el debat de la llei el proper dia 28 de novembre. En tot cas, i en relació a les esmenes que comporten una pròrroga de tres anys pactada i els increments només per als lloguers que comporten un preu igual o inferior als 8 euros per metre quadrat, Marsol ha indicat que «serveixen i estan servint per millorar la llei».