Aquests són alguns dels elements que s’inclouen en el protocol de notificació de desaparicions d’infants, adolescents i joves del domicili familiar que ha publicitat el ministeri de Salut a través del seu portal web i que ha estat treballant durant molts mesos conjuntament amb les associacions del sector (ADJRA, AFMMA i Projecte Vida) i representants de la policia i els ministeris de Justícia i Interior, d’Educació, d’Afers Socials, de Salut i de Cultura i Esports. El document «afecta els infants, adolescents o joves que viuen al domicili familiar sota la tutela dels progenitors/es o tutors/es, donat que l’administració ja disposa de protocols específics per atendre els infants i adolescents tutelats/des o que estan ingressats/des en recursos o instal·lacions hospitalàries» És la primera vegada que s’elabora aquest protocol, que «afecta els infants, adolescents o joves que viuen al domicili familiar sota la tutela dels progenitors/es o tutors/es, donat que l’administració ja disposa de protocols específics per atendre els infants i adolescents tutelats/des o que estan ingressats/des en recursos o instal·lacions hospitalàries». La finalitat del protocol és ajudar totes les persones o famílies que pugin patir la desaparició d’un infant, adolescent i/o jove i les associacions vinculades a l’assessorament a les famílies, per informar-los de com actuar davant aquesta situació i dir-los quina informació han de donar per treballar de manera eficient i efectiva. El document també ha de servir per conèixer les accions que desenvolupa el cos de policia i millorar la comprensió de les famílies. De fet, hi ha almenys tres annexos en el document, un dels quals versa íntegrament sobre l’actuació policial davant les famílies, que és una mena de decàleg sobre el comportament que hauria de tenir el cos d’ordre. Els altres annexos són sobre possibles indicadors d’alerta de fugides d’infants, adolescents i joves i un llistat sobre serveis d’urgència amb psiquiatria de guàrdia que hi ha en centres sanitaris i hospitalaris de l’entorn més immediat a Andorra. El document defineix què és infant, adolescent i jove o, també i entre altres coses, què és una fugida voluntària, una d’involuntària (accident, degut a alguna patologia o trastorn cognitiu) i la forçosa, que seria de naturalesa criminal i es podria tractar d’un segrest, d’una sostracció parental, una detenció il·legal, l’adhesió a una secta… Ja en el cos del text, a banda de l’annex, es destaca com a ha de ser l’actuació policial i es posa de relleu un moment clau, com és el de la notificació. La notificació és una declaració emesa, verbal o escrita, que permet que el cos de policia sàpiga que ha desaparegut una persona. Aquesta notificació la pot fer qualsevol persona que tingui sospites fonamentades o evidència de la desaparició d’un infant, adolescent o jove. Per aquest motiu es recomana que, abans de notificar-ho, les persones properes als infants, adolescents o joves efectuïn una primera recerca de manera presencial (contactin amb la xarxa familiar i d’amistats dels llocs que freqüenten habitualment) i a través de mitjans digitals i xarxes socials. En aquest apartat del protocol s’estableix un quadre on es posa, de forma no limitativa, tot un seguit de dades que haurien de poder-se aportar en el moment de notificar una desaparició. Tota la informació que es proporcioni a la policia queda registrada i s’utilitza per activar els diferents cossos i agents del cos de policia. El protocol deixa clar que no hi ha un temps mínim establert per tal d’efectuar la notificació, però és important donar la màxima informació possible per permetre i facilitar la investigació i la localització de l’infant, adolescent o jove desaparegut. Si la persona fugida o desapareguda es troba fora d’Andorra i mostra intencions de tornar voluntàriament, els progenitors i/o algú del seu entorn el pot anar a buscar L’últim apartat del document té a veure amb el retorn a Andorra. Si la persona fugida o desapareguda es troba fora d’Andorra i mostra intencions de tornar voluntàriament, els progenitors i/o algú del seu entorn el pot anar a buscar. Això és deixa clar, negre sobre blanc, en el document. No obstant, es recomana adreçar-se a les autoritats competents del país on hagi fugit el menor (Servei de Policia més proper), que valoraran les actuacions a seguir. Si s’escau, la policia farà la derivació als serveis socials que contactaran amb els progenitors o tutors. Si se sospita que pateix o es coneix que té algun estat físic o mental que cal valorar clínicament, se li indicarà que s’adreci a un servei d’urgències, preferentment amb psiquiatra de guàrdia. Aquest, en tractar-se d’un menor, es comunicarà amb la família i, si cal, amb el psiquiatra de guàrdia del servei d’urgències d’Andorra. Un cop feta l’avaluació clínica, en cas de ser una persona menor d’edat els serveis assistencials contactaran, si escau, amb els/les progenitors/es o tutors/es i es facilitaran les gestions oportunes. Quan la persona arribi al Principat d’Andorra se’n prioritzarà la valoració mèdica i psiquiàtrica mitjançant el servei d’Urgències del SAAS. Més enllà de comprovar com anirà la implementació, el fet que per primer cop s’hagi pogut tancar un protocol satisfà totes les parts, especialment les associacions que tracten la matèria. Caldrà, s’ha dit, veure l’evolució de tot plegat i si allò que s’ha escrit s’acaba materialitzant en la pràctica efectiva. En tot cas, serà més fàcil saber què cal fer i, si escau, comprovar què és allò que no s’ha dut a terme.