La millora de l’entorn urbà centra bona part del programa electoral. Per quin motiu? Per nosaltres bona part de la transformació de Sant Julià passa per la millora de l’entorn urbà però ben planificada i a llarg termini. Durant aquest mandat hem trobat a faltar que les decisions que es prenien com la reforma de voreres o l’embelliment, la reducció de les barreres arquitectòniques a les voreres hagin estat basades en una idea de planificació a llarg termini. Hi ha algun exemple? Les últimes jardineres que s’han col·locat de pressa i només en una part del poble. Més enllà de la plaça Laurèdia ja no n’hi ha. Nosaltres des de l’inici del mandat sempre havíem dit que bona part de la reactivació de Sant Julià passava per aquesta remodelació de l’entorn. Havíem demanat un concurs d’idees per la remodelació de l’avinguda Verge de Canòlich sense la pretensió que es fes tota en un sol mandat però començant a pensar com volem que sigui l’entorn urbà de Sant Julià. Havíem demanat també un pla d’homogeneïtzació de l’entorn urbà. És a dir, com han de ser les senyalitzacions, les voreres i tot això no s’ha fet. S’han adjudicat feines i ara s’ha fet d’una manera per un costat i ara s’ha fet d’una manera a l’altra. S’han encarregat tres plans de reactivació econòmica. Sí i curiosament citen com un dels problemes estructurals en la reactivació econòmica de Sant Julià la qüestió de l’entorn urbà. És un tema en el qual hem fet moltíssima incidència. Aquí vinculem l’estat actual de la plaça de la Germandat on moltes de les plaques de formigó estan trencades i no s’han canviat. La remodelació del Centre Cultural i de Congressos Lauredià pot ser l’ocasió per a aquesta millora de la plaça? És una oportunitat per a repensar com ha de ser la plaça del futur. No hi ha que oblidar que també hi ha moltes filtracions cap a l’aparcament. És un tema de manteniment. Algunes actuacions a la plaça no s’han fet correctament. En qualsevol cas, la idea és aquesta: que totes les accions que es facin a l’entorn urbà s’efectuïn de manera reflexionada i ben planificada, amb un objectiu clar i concret. «Tenim la sensació que la majoria ha utilitzat la via de la participació ciutadana per qüestions més aviat intranscendents» Aquests quatre anys a la minoria s’han caracteritzat per un tarannà dialogant. Els hi ha fet prou cas? Hi havia la sensació que la majoria comunal s’obria més a les nostres opinions, però no ha estat el cas, per exemple, de la plaça Rocacorba. Es van comprometre a comptar amb nosaltres per la remodelació de la plaça de la Germandat amb el Centre Cultural i de Congressos Lauredià. Van fer una junta de govern i no ens van convocar i no ens passat ni l’avantprojecte. Vam demanar que el canvi de façana fos fruit de la participació ciutadana amb tres opcions i que la gent pogués votar. Ens van dir que era molt complicat. La segona opció era que si no ho fes la ciutadania que ho féssim entre tots els membres del comú. Sabem que han tirat pel dret i no ens ho han comunicat oficialment. Tenim la sensació que la majoria comunal ha utilitzat la via de la participació ciutadana per qüestions més aviat intranscendents. No s’ha fet amb la plaça Rocacorba que és una inversió d’un milió i mig d’euros. A més no ho portaven al programa. Com a mínim s’ha de fer una consulta popular. S’han gastat un milió i mig en una plaça que, aparentment, no ens feia cap falta. Creu que el treballador públic ha ser l’eix de la gestió comunal? El que hem vist en aquest mandat és que l’aprovació i l’aplicació del nou reglament intern ha generat moltes discrepàncies. Això d’una banda, i de l’altra hem de desvincular i de despolititzar molt més l’acció dels cònsols de la pròpia gestió del personal. Per això la nostra proposta anava encaminada a establir mecanismes de resolució de conflictes a nivell extern fora de la judicialització, fer taules de mediació. A més, a nivell intern proposem la creació d’aquesta comissió de personal, amb representació de la majoria i la minoria, el departament de Gestió de Persones i l’Associació de Treballadors del comú. El personal és el veritable actiu humà de Casa Comuna. La tria del personal no ha ser dels cònsols, Ha de ser d’un organisme on hi ha treballadors, el cap de Recursos Humans i la majoria i la minoria. Entenem que el tècnic és el braç executor i que el polític fa de guia. El comú, en el seu dia a dia, ha de funcionar sense tenir un polític al damunt. Aquest és l’objectiu que perseguim. «Hem de caminar cap a l’objectiu que hi hagi menys vehicles al centre» Un altre tema clau en aquesta campanya és el de l’acabament del vial. El Govern va adjudicar aquest any una partida per a replantejar l’estudi del vial i actualitzar-lo. El que m’agradaria és que el vial fos una realitat més enllà de l’objectiu d’allunyar el trànsit de vehicles del nucli urbà. Els vehicles no s’aturen a Sant Julià però saturen les nostres vies i genera certa contaminació i alguns problemes de seguretat en certes zones. El nostre plantejament és: acabem el vial i podrem replantejar a nivell urbà el poble. Podrem parlar de qüestions com pacificar el trànsit a l’avinguda Verge de Canòlich i en altres carrers. S’ha de fer que sigui compatible amb la gent que hi viu i amb les empreses de serveis de transport. Hem de caminar cap a l’objectiu que hi hagi menys vehicles al centre. Es pot vincular a això la remodelació del Prat Gran? Aquest és un dels nostres projectes estrella com un espai que doni molt més servei a la parròquia. Entenem que per qüestió de desenvolupament comercial i per serveis al ciutadà falten places d’aparcament. El nostre projecte proposava 180 places d’estacionament soterrat, un espai multifuncional semicobert i un parc a l’alçada de l’avinguda Verge de Canòlich. Tot això serviria per a unir les dues parts del poble. «Naturland ha de poder funcionar a nivell financer» Naturland ha experimentat una millora econòmica. Continua sent un repte de futur per la parròquia? No volem fer demagògia i mirar de basar-nos en fets objectius. És cert que a nivell econòmic ha millorat i que el comú hi aporta cada cop menys diners. El nostre objectiu és que deixi d’aportar diners que es puguin invertir en altres serveis o en generació de riquesa per a la parròquia. Naturland ha de poder funcionar a nivell financer. El segon objectiu que perseguim és abandonar el model quantitatiu de turisme per un model més qualitatiu amb més marge de beneficis que permetin que sigui financerament sostenible sense necessitat d’un turisme de masses. A més, creiem necessari retornar a la gent de Laurèdia l’espai social que sempre ha sigut la Rabassa. Se’ls ha atacat molt sovint per la seva oposició al projecte de Naturland. Sí però hi hagut fets que han acostat aquells que ens criticaven a les nostres tesis com el tancament del parc d’animals, que és una petita victòria de Desperta Laurèdia i dels opositors inicials al projecte. Això ha caigut pel seu propi pes, el d’una infraestructura que generava un dany al parc i a Sant Julià i que generava costos de manteniment molt elevats. Sant Julià es pot convertir en l’abocador de terres d’Andorra? Aquest és un tema que ens preocupa i critiquem el plantejament inicial del comú. Hi ha una necessitat d’un espai per abocar-hi terres a nivell nacional. Govern demana solucions als comuns i l’únic comú que aixeca el dit és el de Sant Julià. D’entrada és la parròquia que menys ha crescut a nivell urbanístic però al mateix temps el cònsol no ha estat capaç com a contrapartida per a proposar una solució no garantir certs beneficis per a la parròquia com, per exemple, el manteniment de les vies secundàries que donen accés a la Rabassa pel quart d’Auvinyà i també pel d’Aixirivall. Aquí hi ha un error de plantejament i hi ha una preocupació de fons per l’impacte ambiental i per l’impacte social. Ens podem trobar amb la circumstància que Sant Julià sigui l’únic abocador disponible de terres d’Andorra. Considerem que Sant Julià ha de ser responsable del seu creixement i, per tant, hem de tenir un abocador adaptat a les nostres necessitats i als nostres projectes. Però en cap cas hem d’assumir els costos del desenvolupament urbanístic tan gran que està tenint el país. Hi ha el trànsit de camions però també el manteniment de la via. Ens sobta que no s’hagi negociat millor com ara el compromís d’acabar el vial i no s’hagi demanat res a canvi.