Així s’explica en el document resum que el Govern ha fet públic sobre els principals punts de l’acord. En concret, aquesta matèria, la laboral, es tracta en l’annex XVIII del conveni que ara s’està acabant de redactar amb la Unió Europea. L’organisme intenta que a tots els països membres, i també en els associats, es compleixin uns requisits mínims en la protecció dels treballadors. I, per tant, Andorra els haurà de transposar, mitjançant el compliment d’una sèrie de directives. I, si es fa així, els assalariats gaudiran de millores fins ara inexistents al Principat. El conveni inclourà també la necessitat de regular el sector de les empreses de treball temporal però, en canvi, avala l’actual ajuda per desocupació involuntària, que es podria cobrar fins i tot si la persona marxa del país un cop la té concedida i fins a la seva extinció Govern defensa que gran part d eles normes ja estan incorporades via els textos aprovats els darrers anys -com ara la Llei de relacions laborals o la de seguretat i salut en el treball-. Admet, però, que altres caldrà implementar-los. I, en especial, dos. Un és la creació del permís parental. No es tracta -es deixa clar- d’una baixa per maternitat o paternitat. Al contrari, s’afegirà al que ja existeix. Seria, explica el document, «d’un dret individual de cada treballador consistent en un permís de mínim quatre mesos per tenir cura d’un fill fins que l’infant tingui vuit anys». Per tant, això s’haurà de regular. On Andorra tindrà certa llibertat és a l’hora de fixar les condicions. Per exemple, cada Estat pot decidir si la retribució ha de ser a càrrec de les empreses o via pressupostos de l’Estat. Un altre projecte que caldrà abordar serà la creació d’un «fons d’insolvència salarial». És a dir, el que a Espanya es coneix com a «fons de garantia salarial (FOGASA)». Es tracta d’un ens que haurà d’assegurar que, en cas que una empresa faci fallida o tanqui, els seus empleats puguin cobrar íntegrament els sous i les indemnitzacions per acomiadament que els pertocarien. Segons apunta Govern, seran els mateixos negocis les que hauran d’alimentar aquest fons, seguint la regulació que s’acabi aprovant al Principat. Un tercer apartat que caldrà abordar és la regulació de les empreses de treball temporal. En aquest sentit, es recorda que, actualment, no hi ha cap normativa sobre el sector. Per tant, la idea seria transposar les directives europees existents. El mateix passar amb altres aspectes com el treball de menors o una millora dels continguts que han d’aportar els contractes laborals. En canvi, el que no es toca és la prestació per desocupació. Per tant, Govern deixa clar que no caldrà crear cap subsidi contributiu. L’actual, de caràcter assistencial, es dona per vàlid per part de les autoritats europees, malgrat els dubtes que, en algun moment de la negociació, s’havien expressat. També es posa en relleu que l’acord «estableix mecanismes de coordinació de les prestacions socials de tipus assistencial». Passaran, en alguns casos, a ser exportables. És a dir, si algú la té concedida i marxa d’Andorra, la podrà continuar tenint fins al seu esgotament. Això passarà segur amb la prestació d’atur involuntari i la de fills a càrrec. CONTROL D’IMMIGRACIÓ Un dels aspectes que més havia preocupat durant la negociació era la implementació de la llibertat de circulació de persones. Segons s’explica al document, s’ha resolt de forma favorable. Es mantindrà un sistema de quotes amb només tres tipus de permís: residència amb activitat econòmica, passius i temporers. I s’han pactat «percentatges de variació més conservadors» que les autoritzacions donades els darrers anys. Hi haurà un sistema de comprovació d’antecedents penals també pels ciutadans de la Unió Europea. Aquests, a l’hora d’establir-se al país, hauran de fer una declaració jurada de totes les condemnes que puguin tenir. I si venen a treballar en sectors sensibles, com ara l’educació o el sanitari, llavors sí que hauran de presentar un certificat. Pel que fa als nacionals de països tercers, Andorra podrà mantenir la normativa actual o, fins i tot, modificar-les si ho considera oportú. En canvi, per als fronterers, tret que vinguin a treballar en algun sector sensible, no es podrà aplicar cap comprovació de l’historial penal. El que sí que desapareixerà serà un dels requisits que s’exigeix a aquelles persones que venen per exercir com a autònoms. Si són ciutadans de la UE, no se’ls podrà reclamar que facin un dipòsit de 50.000 euros. També caldrà suprimir l’exigència d’un dipòsit o una inversió inicial per als residents passius estrangers.