La mútua entenia que FEDA havia de modificar el procediment de càlcul per a la facturació de les regularitzacions del preu d’energia elèctrica d’origen renovable que adquireix a la societat Persa. En efecte, es tracta d’un embolic entre empreses que en molts casos són filials o cooperadores necessàries entre elles i que s’han d’abonar diners per la producció d’energia i la distribució posterior. En essència, la mútua laurediana entenia que FEDA havia de modificar a la baixa el que li cobrava en el marc de l’energia produïda per Persa a través del turbinat de l’aigua del riu d’Ós gràcies a la minicentral d’Aixovall. La qüestió deriva del fet que hi ha diversos procediments i reglaments que estableixen preus en el marc de la producció d’energies renovables. Que si un reglament del 2015, que si un reglament del 2020 o la llei sobre la transició energètica (Litecc) del 2018 que també consolida algunes característiques concretes que afecten la facturació de l’energia. En fi, que la Mútua Elèctrica de Sant Julià entenia que la facturació s’hauria de fer en funció de l’establert en el reglament del 2020, que li és més favorable que el del 2015 al seu entendre, que és en funció del qual ha de pagar l’energia que adquireix obligatòriament a la seva filial Persa i en virtut del qual FEDA fa les regularitzacions pertinents. Si la mútua «pagat a Persa (participada en el 50% per la pròpia mútua) un preu superior per l’energia que el que hauria hagut de pagar (que és el determinat a la convocatòria, amb les seves actualitzacions) haurà de sol·licitar la devolució de l’excés a Persa, però no pot pretendre que li ho aboni FEDA», manté la sala administrativa del TS FEDA no hi va estar pas d’acord, al·legant que la minicentral d’Aixovall es va construir i posar en marxa en virtut del concurs establert en el reglament del 2015 i, efectivament, els tribunals confirmen el parer de la distribuïdora estatal. La sala administrativa fa una petita tibada d’orelles a l’administració general perquè el reglament del 2020 estableix algunes derogacions que potser no són prou efectives. Manté la sentència que treu definitivament la raó que pretenia la mútua laurediana que «és cert que, per a una major claredat, hauria estat convenient que la disposició derogatòria tercera hagués inclòs un incís sobre l’aplicació del reglament anterior als productors d’energia que haguessin participat en una convocatòria pública, però, com encertadament al·lega la representació de la FEDA, el règim econòmic específic per aquests productors ve determinat a la pròpia Litecc». I a partir d’aquí, el tribunal «no es pot considerar discriminatori que uns productors tinguin un règim econòmic diferent que els altres, compte tingut que els que van participar en una convocatòria sabien a quin preu es compraria la seva energia -el que venia determinat a la pròpia convocatòria-, i van participar tenint en compte aquesta dada». De fet, recorda la sala, «les primeres instal·lacions es van fer en els llocs en el que la producció d’energia era més rentable, front els nous productors que van trobar que aquells llocs ja estaven ocupats pels anteriors, i que tenen uns costos de producció majors». La resolució conclou que «és la Litecc la norma que estableix la dualitat de situacions, sense que aquesta vulneri el principi d’igualtat, compte tingut que es tracta de situacions diferents. En qualsevol cas, el preu de l’energia fluctua per molt diverses raons, i també fluctua el preu que FEDA abona als productors, per la qual cosa la situació que denuncia la part agent, i que ara considera discriminatòria, pot ser que en algun altra moment sigui favorable als seus interessos». I acaba afirmant la sentència que si la mútua «pagat a Persa (participada en el 50% per la pròpia mútua) un preu superior per l’energia que el que hauria hagut de pagar (que és el determinat a la convocatòria, amb les seves actualitzacions) haurà de sol·licitar la devolució de l’excés a Persa, però no pot pretendre que li ho aboni FEDA».