L’aventura de la recuperació del llibre que reflecteix les penúries per les quals va passar Andorra durant la Revolució francesa i les guerres carlines, sobretot per les dificultats de garantir l’abastiment alimentari, es va iniciar fa sis mesos. En el marc del projecte de transcripció de totes les actes del Consell General, des del 1289 però, especialment, a partir de les del segle XVI, se sabia que faltava un tomb. I es va posar fil a l’agulla per començar-lo a cercar. El síndic general, d’una banda, i l’historiador medievalista Jordi Guillament, encarregat de les transcripcions, per la seva banda. Es tractava del volum que havia de recollir, potser, l’encàrrec a Antoni Fiter i Rossell perquè elaborés el ‘Manual Digest’ o que havia d’evidenciar els ‘actes preparatoris’ de la Nova Reforma de 1866 -cap d’aquestes dues circumstàncies no es van constatar en les actes ara recuperades, ai làs!-. Poc temps després de posar fil a l’agulla, «fa sis mesos», l’empresari andorrà Eduard Navarro, amic personal d’Ensenyat, el va contactar per dir-li que hi havia un advocat de la Seu que tenia un client o clients que guardava el llibre que es buscava. Qui posseïa el document va arribar a demanar cobrar per tornar el llibre. Però no hi va posar preu. [related:articles:1] Des de llavors es va iniciar «una negociació psicològica», en paraules del síndic general que va acabar comportant, fa poques setmanes, la interposició d’una denúncia i l’activació de la Interpol. En efecte, quan a través de l’advocat intermediari el posseïdor del llibre va anunciar que no pensava tornar-lo i «tement que es pogués posar a la venda», segons Ensenyat, es van fer les gestions necessàries perquè el llibre, bé d’interès cultural al Principat, s’acabés introduït a la base de dades d’obres d’art robades que la Interpol fa circular per tot el món. Aquesta actuació policial «ens va ajudar molt». Tant que dimecres passat l’advocat que feia de mitjancer va contactar amb el síndic per informar-lo que tenia al seu despatx i a la disposició del Consell General el llibre d’actes cercat. I que ell, amb una frontera pel mig, no s’atrevia a pujar-lo a Andorra. «Vam agafar un cotxe (policial), i amb el director de la policia, Bruno Lasne, amb en Jordi Guillamet, i jo mateix vam anar a buscar-lo.» I van pujar el llibre sense trampa ni cartró. «I van passar la duana, la frontera, com si tal cosa?». «Sí, ho vam fer així», ha deixat anar Ensenyat. -seguirà ampliació-