La consellera general socialdemòcrata Susanna Vela ha posat en relleu que es tracta d’una reclamació a la qual l’AREB «segueix fent cas omís». I ha advertit que això suposa «un incompliment de la llei», ja que «impedeix avaluar l’existència de riscos que poden tenir incidència en l’AREB i en els comptes de l’Estat». Per això, ha deixat clar que «ho continuarem demanant» i ha apuntat que això serà un bon punt per saber si realment «ha canviat el tarannà de l’executiu». Des de Concòrdia, Cerni Escalé ha estat també clar. Si la negativa de l’AREB és correcta, cal argumentar-ho. «Ens agradaria disposar d’un estudi jurídic que justifiqui la no publicació dels comptes», ha reclamat. I, a la vegada, ha advertit que la decisió «no es pot prendre només per un criteri de gestió o polític». La líder d’Andorra Endavant, Carine Montaner, ha insistit en «la voluntat de transparència» amb els comptes de BPA. «Cal anar cap aquí», ha afirmat. I, en el seu cas, ha acceptat que potser ara no és possible legalment, però, llavors, «cal fer un canvi legislatiu». I ha defensat que «quan hi ha una intervenció d’una entitat, s’ha de poder fer, trobar la fórmula. I si hi ha voluntat política, es pot fer». Des de la majoria, s’ha defensat aquesta situació, tot indicant que «avui dia, BPA és una empresa privada en procés de liquidació i no seria de l’abast de la fiscalització del Tribunal de Comptes». Ho ha dit la parlamentària Meritxell López després de no mencionar l’afer en la primera intervenció. En la segona, ja ho ha fet però, bàsicament, per insistir en el fet que l’AREB actua correctament quan no fa cas dels requeriments. Sobre la possibilitat de canviar la legislació, no s’ha tancat a «estudiar-ho», però ho ha dit amb la boca petita. CDI AMB ISLÀNDIA El parlament també ha validat aquest dimecres la ratificació del conveni per evitar la doble imposició amb Islàndia. És el catorzè que passa aquest darrer tràmit per entrar en vigor. I ho ha fet malgrat que Concòrdia ha alertat que els darrers acords signats «som amb països amb qui hi ha poca o escassa relació econòmica i que, en canvi, suposen un cost administratiu». Per això, el conseller general Pol Bartolomé ha demanat a Exteriors que sigui «més rigorós en l’estratègia» i «prioritzi països amb més relacions». Des de la majoria, Berna Com ha defensat que cal tenir «el màxim de CDIs» i que el conveni amb Islàndia «assentarà les bases de lligams comercials entre els dos països». Per la seva banda, el ministre de Finances, Ramon Lladós, ha demanat «ser més amples de mires» i ha destacat que «treballem amb països com Alemanya o Itàlia, però això no vol dir que no ho puguem fer amb altres llocs que ens semblin interessants».