Tota candidatura que es presenta a unes eleccions té un projecte estrella. Quin és el vostre? Nosaltres el que volem és posar les persones al centre de les polítiques. Això ha de quedar clar. Al final els comuns el que fem és gestió del territori i de les persones i per nosaltres el més important és que les persones estiguin a gust a la parròquia i que se sentin orgulloses de ser d’Ordino, que tinguin els carrers nets, que els netegin la neu i que hi hagi papereres on toca. En temes socials doncs el tema estrella és fer un centre sociosanitari. Ho portem al programa. Aquest projecte va ser controvertit dins la mateixa majoria on part de la candidatura d’ACO+DA+Independents+SDP hi éreu. Ara us el feu vostre i l’impulsareu? Nosaltres no vam dir que fos un mal projecte. Nosaltres estàvem d’acord en fer un centre sociosanitari, en el que no estàvem d’acord amb el cònsol Josep Àngel Mortés era en les deficiències que podia tenir el plec de bases. Aquí és on teníem les discrepàncies, però estàvem 100% d’acord en fer-lo. Reprendrem l’estudi del projecte i el que fem no té per què ser exactament el que es va posar sobre la taula. El portem al programa perquè creiem que hi ha mancances i creiem que els padrins d’Ordino o de les valls del nord, han de poder estar a prop de les seves famílies. La candidatura única de Canillo també porta fer un sociosanitari. En tindrem un a cada parròquia? Suposo que un a cada parròquia no, però per valls sí que estaria bé que hi hagués un sociosanitari. És una necessitat que té el país. Sabem que manquen places llavors apostem per aquest tipus d’infraestructures que són necessàries i més si les podem tenir a prop. Això sí, dimensionant bé les necessitats que són creixents perquè les famílies han canviat molt i abans sempre hi havia algú que es podia per càrrec del padrí o la padrina i ara ja no perquè tothom ha de treballar. El confessionari de l’Altaveu: Maria del Mar Coma Fa quatre anys a la passada campanya es va parlar molt de l’Hotel Casamanya, us satisfà la solució? La veritat és que es va fer un conveni històric perquè feia com vint anys que se li buscava una sortida. Al final es va trobar la solució per ubicar-hi el ministeri d’Agricultura i Medi Ambient i si no l’ocupen tot, el comú també podrà disposar d’alguna sala perquè en comencem a tenir necessitat i el Quart també en tindrà una. Quina necessitat de sales té el comú? Moltes vegades ens demanen sales per fer activitats i és veritat que ens anem quedant curts d’aquest tipus d’espais. Fa quatre anys es parlava de l’Hotel Casamanya, però també de Casa Rossell, que depèn del govern. En aquest cas encara no se li ha trobat una utilitat. Efectivament, toca centrar-se a buscar un ús que pugui dinamitzar la parròquia i col·laborarem amb Govern. És veritat que fa molt temps que hi anem al darrere i ja s’havia parlat de fer-hi hotels boutiques o restaurants i són projectes que no van arribar a bon port. Nosaltres podem donar idees, però és de Govern. Un altre espai que mai se li ha acabat de trobar un sentit és el Centre de Congressos d’Ordino. És veritat que hi va haver un moment en què semblava que el Centre de Congressos estigués infrautilitzat, però per ara és un lloc que fem servir per a la mostra gastronòmica, els reis, quan algú ha de fer un espectacle, per les reunions de poble, últimament per exemple per l’assaig de l’ossa. Al final jo no m’atreviria a dir que podem concessionar la sala a ningú perquè de moment en tenir-ne nosaltres mancança, la fem servir. Potser l’hem de condicionar per poder-hi fer més activitats però crec ha de continuar sent del comú. «Al final jo no m’atreviria a dir que podem concessionar la sala a ningú perquè de moment en tenir-ne nosaltres mancança, la fem servir. Potser l’hem de condicionar per poder-hi fer més activitats» Ja que parlem de necessitat d’espais, al CEO abans de la reforma hi havia una zona de jocs per a infants que s’usava molt a l’hivern. Es va treure i ara la gent ho reclama. És cert que cal una sala coberta per tenir jocs de lleure a l’hivern per portar els més petits és una qüestió que portem al programa, però hem d’estudiar on ho podríem ubicar. En un principi s’havia parlat de posar-lo a l’antiga oficina de turisme. Sí, però tot aquell edifici formarà part del centre esportiu, perquè ara s’hi està preparant una sala d’arts marcials. Al centre Esportiu encara hi queda per refer de manera més urgent la zona de relaxació perquè està molt vella El centre de recerca de Grífols és una qüestió que la seva candidatura rival ha entrat dins el debat tot i que sigui un projecte de Govern. Des de la seva candidatura què en pensen? Doncs primer que és un projecte de Govern que es situa a la parròquia d’Ordino, però no és nostre. Ens hem de remetre al que diu el cap de Govern que és un projecte que s’està definint i que no tenim pressa. Des de la majoria es van tancar en banda a fer una consulta popular que és el que vol fer la candidatura de Dolsa. Vostès què en pensen? Jo crec que no hem de fer una consulta popular. És un terreny propietat de Govern i pot fer en el seu terreny el que li sembli més adequat. Però també pensem que és una activitat econòmica que obriria el país a què vinguessin altres empreses. Mirem la importància que pot tenir el projecte, no podem dependre tota la vida del turisme i de la neu que sabem que amb el canvi climàtic això pot ser que s’acabi en algun moment. Ens hem d’obrir econòmicament a altres activitats. Plantegem-nos que si hi ha seguretat, empreses d’aquest tipus son pols d’atracció per altres empreses. Valorem-ho tot abans de tancar-nos en banda. Sempre, clar, amb uns estudis ben definits i amb totes les garanties. En polítiques d’habitatge, des del Govern es demana més implicació per part dels comuns. Què proposa la seva candidatura en aquest àmbit? Primer de tot facilitar dades, perquè sense dades les polítiques no són reals. Es necessiten dades per saber exactament de què estem parlant. D’una altra banda, posar sòl a disposició per fer promocions público-privades i poder fer edificis de lloguer assequible. Una altra acció és que les cessions que han de fer els promotors d’edificis puguin ser parcial o totalment en habitatges i que el comú els pugui destinar a lloguers assequibles. Això, però és com a mínim a mitjà termini perquè ja seria per les noves construccions que es poguessin fer. «Una altra acció és que les cessions que han de fer els promotors d’edificis puguin ser parcial o totalment en habitatges i que el comú els pugui destinar a lloguers assequibles. Això, però és com a mínim a mitjà termini» En matèria de creixement urbanístic el comú s’ha avançat a les eleccions i ja ha fet la revisió del pla d’urbanisme tot i que ara estarà en període d’exposició pública un temps. És un pla força ambiciós. Hi ha consens dins la vostra candidatura? Sí. En aquest sentit, tenim clar que el que ha estat passant fins ara no pot continuar. No podem tenir les edificacions que hi ha actualment a la parròquia d’Ordino. Actualment, les construccions que s’estan fent es basen en les unitats d’actuació que hi havia en el pla d’urbanisme anterior i no vull dir el del 2019, sinó que els plans parcials que s’estan executant avui dia corresponen al pla d’urbanisme del 2006. És a dir el pla d’urbanisme que va aprovar el Sr. Dolsa i que corresponen a unitats d’actuació de 40.000 metres quadrats. No podem continuar malmetent la parròquia amb aquestes megaestructures o megaurbanitzacions. Això és inassumible. Hem de mantenir una construcció com s’havia fet tota la vida. Quan algú es vol construir una casa se li ha de donar permís per fer-ho, però el que vol construir per vendre doncs se li han de posar més restriccions. Som territori de la biosfera, no ens podem permetre el luxe de fer segons quines coses. Hem de tenir un creixement sostenible. No es diu que no es pugui créixer, però el creixement ha de ser sostenible. Nosaltres hem apostat sempre per un creixement sostenible i això ha de quedar clar des d’un inici. «Actualment, les construccions que s’estan fent es basen en les unitats d’actuació que hi havia en el pla d’urbanisme anterior i no vull dir el del 2019, sinó que els plans parcials que s’estan executant avui dia corresponen al pla d’urbanisme del 2006.» Diu doncs que el Sr. Dolsa també és corresponsable del creixement exponencial dels darrers anys? Sí. El que jo recordo del seu primer mandat és que va guanyar perquè les ordinacions del mandat anterior van voler baixar un pis les construccions perquè no fossin rendibles i no hi hagués especulació. El Sr. Dolsa es va abanderar amb què això no podia ser i quan va entrar al comú es va carregar les ordinacions anteriors i va tornar a pujar un pis totes les construccions. Pensa que els metres quadrats autoritzats en els seus mandats van ser de 178.000. És la mateixa quantitat que s’ha permès d’ençà que va marxar fins al dia d’avui. Ell en 8 anys va autoritzar el mateix que després s’ha autoritzat en 16. Per una banda, es vol frenar la construcció i per l’altra es necessita habitatge a preu assequible. Si construïm poc encara serà més car. Aquesta és la teoria. Com es troba l’equilibri? És molt difícil. Cal construir en funció de les necessitats que tenim. El país té serveis i necessita treballadors, i n’entren tants perquè són necessaris. Però fins a quin punt? Jo penso que per part de Govern ha d’haver-hi un pla estratègic de quant volem créixer. Perquè no podem créixer fins a l’infinit. Ha d’haver-hi un estudi que ens marqui els límits perquè no tot ha de poder ser construible. El pla d’urbanisme pot provocar que molts propietaris no puguin construir en les seves terres que perdran valor. Els preocupa que això tingui repercussió el dia de les eleccions? Les coses són com són. No dic que no tingui algun efecte, però penso que també hi ha una realitat i és que el que no ha construït fins ara, la seva intenció no és construir. S’ha de créixer, però s’ha de créixer de forma natural i torno a repetir, el que no ha construït fins ara és que tampoc en tenia ganes. Haurem de mirar exactament com queda el pla un cop aprovat definitivament i crec que hem d’intentar que qui tingui terrenys s’hi pugui fer la seva casa o quatre lloguers. Amb els efectes del canvi climàtic i l’augment de població, a Ordino hem de patir per l’aigua? De moment no, però clar hem de veure les incidències del canvi climàtic. Teniu algun projecte previst per millorar l’eficiència de la xarxa? Hi ha un projecte justament per ser més eficients. El 2018 vam fer un estudi i ara s’ha d’actualitzar. Hi ha uns diners ja pressupostats, però tal com estan els preus de les obres potser seran insuficients. Dins el nostre programa ho incloem i també preveiem una nova captació al poble d’Ordino. Evidentment que el tema de l’aigua és prioritari i més amb totes les construccions previstes de fer. Un altre dels efectes del canvi climàtic és l’augment del risc d’incendi. La gestió forestal passarà a ser un tema a tenir molt compte els pròxims anys? Nosaltres ja fa temps que fem neteja de boscos i també volem continuar amb la taula de ramaders i amb Govern en el projecte de neteja de sotabosc amb bestiar. L’entrada de capital privat a Arcalís i les noves infraestructures com el mirador solar han tingut una repercussió positiva a la parròquia? Jo penso que els hotelers estan més contents i els restauradors també i sobretot a l’estiu perquè era una temporada en què es treballava menys i d’ençà que tenim el mirador solar es nota bastant. Cada vegada hi ha més cotxes a Ordino. Calen més aparcaments? Primer cal dir que mantindrem la mitja hora gratuïta als aparcaments perquè és bo que els cotxes estiguin als aparcaments i no pel carrer. Però hem de buscar més aparcaments perquè ara n’hi ha que ja comencen a estar col·lapsats, sobretot prop del centre esportiu perquè ha crescut molt el nombre d’abonats, ja n’hi ha uns 2.800.