A les deu del matí ja hi havia alguns tractors aturats en un aparcament a Montferrer i Castellbó al costat d’un càmping preparats per una jornada de protestes. Esperaven els seus col·legues de més al sud per iniciar la ‘tractorada’ que s’ha convertit com una processó de Setmana Santa d’aquelles que se celebren amb tanta devoció a Andalusia i que són més llargues que un dia sense pa. Alguns dels pagesos portaven enganxades als seus tractors pancartes amb diversos lemes com: «La nostra fi, la nostra fam»; «La gran distribució, la nostra perdició»; «Sense pagesia no hi ha Pirineu» o, fins i tot, algú portava un taüt on es podia llegir «DEP pagesia». Enfilaven l’N-260 amb marxa lenta mentre el coordinador de les muntanyes d’Unió de Pagesos, Joan Guitart, atenia la premsa per explicar els motius de la protesta i per què havien escollit tallar l’accés a Andorra. https://youtu.be/K1-upLFevJE Els periodistes agafàvem el vehicle per seguir la marxa lenta. El canvi de marxes només marcava la primera. I és que el primer quilòmetre de l’N-145 l’hem fet a 5 quilòmetres per hora. Això ha suposat 17 minuts. Una lentitud que provocava retencions de pujada al país. Tocava fer penitència, ningú anava amb els peus descalços ni caminava de genolls, però començava, per alguns un petit ‘viacrucis’ per arribar a Andorra. Sortosament, el dia acompanyava i al migdia la temperatura era agradable. Fins i tot, algun pagès es treia el jersei de màniga llarga, mentre que algun altre havia d’aparcar el tractor a la cuneta per poder fer aigües menors. Visió aèria dels tractors aparcats a la Seu d’Urgell. A poc a poc s’ha pogut accelerar la marxa i la velocitat anava ‘in crescendo’ fins a arribar a la Farga de Moles. Els tractors han quedat aparcats al voltant d’una petita illeta que permet fer el gir a l’esquerra abans d’entrar a la duana espanyola. Semblava la Fira de Sant Miquel de Lleida. En cap cas, quedava bloquejat l’accés al Principat. Cap a les 13 hores es llegia el manifest. Joan Guitart i la ramadera i sindicalista Laia Angrill han pujat a sobre d’un remolc i amb un altaveu portàtil han fet les proclames. Tocava posar-se, novament, al volant del tractor i fer la marxa lenta en sentit contrari, com si fos l’operació tornada. En aquest cas, quan han arribat a la Seu d’Urgell s’ha tallat la carretera. La rotonda d’accés a la ciutat l’havien pres els tractors i els mossos d’esquadra també hi tenien un vehicle per barrar el pas. Alguns dels vehicles que estaven a la cua han preferit fer mitja volta i d’altres esperaven fora per respirar una mica d’aire. Talls d’una hora i s’obria el trànsit durant un quart d’hora. I així ha estat fins a les 18 hores. «Crec que no és el lloc i haurien d’anar a protestar davant dels qui els provoquen els problemes. Els treballadors no els hi podem resoldre. Els entenc, però no els hi podem fer res» Les diferents vies de sortida des de la Seu d’Urgell estaven col·lapsades. Els conductors s’ho prenien amb filosofia i resignació. No podrien fer-hi gaire cosa més. Alguns tenien una visita programada al metge i l’han hagut d’anul·lar. D’altres com la Marta, havien de ser a les 15 hores a la feina i no ha arribat a temps. «Crec que no és el lloc i haurien d’anar a protestar davant dels qui els provoquen els problemes. Els treballadors no els hi podem resoldre. Els entenc, però no els hi podem fer res», ha manifestat. També hi havia alguna família que pujaven a Andorra per oci. «És normal que protestin si creuen que no s’està donant les seves demandes. Nosaltres venim de Castelló i no m’havia assabentat d’aquesta acció. Ho sento més pel nostre fill», ha exposat un dels conductors aturats a la Seu. HORA DE DINAR Mentrestant, els pagesos muntaven les taules enmig de la carretera i preparaven el dinar en una barbacoa. Xai a la brasa acompanyat d’embotits, pa i patates fregides de bossa. Cervesa, aigua, vi i coca-cola per veure. Fins i tot s’han col·locat alguns pneumàtics a la calçada, però en cap cas s’han arribat a cremar. Passaven alguns minuts de les sis i Laia Angrill demanava atenció als assistents. Anunciava que el seu sector havia acordat marxar i la resta quedava sota la seva responsabilitat si es volien quedar o no. L’autorització finalitzava a les 18 hores i tothom ha decidit marxar a casa, malgrat que algú es volia quedar fins a les dotze de la nit. Els pagesos han engegat els tractors i han començat a desfilar cap a casa seva. Això sí lentament i ara les retencions es produïen en ambdós sentits de la marxa. Per tant, novament penitència per als qui havien de tornar a casa seva. Caldrà veure si aquestes accions serveixen perquè l’administració catalana i espanyola els escoltin i la pagesia pugui viure la seva resurrecció.