Cristian Pons ha exposat tots els detalls en relació a qüestions de formació, sensibilització i prevenció -des de la feina que es fa amb més de 2.000 alumnes d’escoles d’entre 10 i 16 anys a formacions específiques a una cinquantena de persones durant aquest 2023 en diferents àmbits o les xerrades i sortides que enguany s’han estrenat amb la gent gran- però també de difusió (prop de 15.000 seguidors en les diferent xarxes socials que té el departament). El director de Protecció Civil ha exposat les dades de múltiples accions que fa el departament. Avisos per onades de calor, perill d’incendi, una mitjana anual d’entre 18 i 25 intervencions l’any d’avisos meteorològics… Més enllà de les múltiples reunions o la conclusió del projecte dels albergs provisionals, Pons ha posat sobre la taula, per exemple, dades relatives a dispositius preventius. Aquest 2023 s’ha desplegat el més important coordinat fins ara per Protecció Civil: un dispositiu de 450 efectius per la celebració del festival Snowrow al Pas de la Casa, amb uns 7.000 participants. Aquest 2023 s’hauran fet 55 dispositius preventius, 44 d’esportius i onze relacionats amb concerts, festes i actes de naturalesa similar. Aquest 2023 s’hauran fet 55 dispositius preventius, 44 d’esportius i onze relacionats amb concerts, festes i actes de naturalesa similar Els dispositius preventius en aquestes matèries establerts durant el 2023 han quedat lleugerament per sota dels del 2022 -se’n van fer 60, 46 d’esportius i 14 d’altra mena- però per sobre del 2021 i, evidentment, molt superior als que la pandèmia va permetre que hi hagués el 2020. Pons ha repassat algunes de les actuacions que es van haver de fer, per exemple, el 29 de juny pel desbordament de torrents a Sant Julià arran de la caiguda de 36,40 litres d’aigua per metre quadrat en menys de mitja hora o la caiguda general de comunicacions que hi va haver al país. El director de Protecció Civil també ha explicat que s’està ultimant la redacció dels reglaments que permeten desplegar la llei que regula el sector de les emergències i la protecció civil i que durant el primer semestre haurien de veure tots o gairebé tots la llum. Un d’aquests és el relatiu al registre de plans de Protecció Civil i un altre de destacat és el que servirà de base per crear el cos de voluntaris, que és un dels reptes que té el departament i que haurà d’afrontar el segon semestre del 2024. Pons ha explicat que puntualment hi ha voluntaris que s’interessen pel projecte. Però que encara queda definir, per exemple, els blocs formatius que hauran de fer aquestes persones que pretenen col·laborar de forma activa en matèria de protecció civil. Això sí, «hi ha gent interessada en el projecte». Una de les grans feines del departament que comanda Cristian Pons és definir «el model d’emergències que requereix Andorra». Per això, una vegada sigui operatiu el pressupost per al 2024 s’activarà la primera fase del projecte, una «fase prèvia» o «una fase 1 abans d’agar certes decisions» que són, fonamentalment, contractar serveis associats a la Protecció Civil i definir si cal o no un centre nacional d’emergències únic que demandi un edifici nou -s’havia previst un espai a Santa Coloma- i en el cas que s’arribi a la conclusió que aquest immoble cal, com, quan i de quina manera. Cristian Pons donant explicacions. Cristian Pons ha explicat que vista la inexperiència al país de la gestió en aquest camp, es contractarà una empresa especialitzada perquè en un termini més o menys de sis mesos desenvolupi el model entre els cinc grans models que a nivell europeu hi ha. Cal veure «quines necessitats i quins requeriments» hi ha al país i, a partir d’aquí, fer una definició que hauria d’estar llesta «el mes de novembre o desembre» de l’any que ve «a tot estirar». Aquest «treball de fons» ha de permetre tenir identificades totes les necessitats. Segons Pons, «ens estem donant totes les eines perquè el projecte comenci». Aferrant-se també a la voluntat expressada en altres ocasions per la ministra d’Interior i Justícia, Ester Molné, el director de Protecció Civil ha assegurat que «la voluntat és centrar esforços perquè aquest projecte vegi la llum» abans no s’acabi la legislatura. De fet, a final de la present legislatura. Però cal fer aquesta «feina d’anàlisi» prèvia per definir, per exemple, «si es necessita un edifici o no». Hi ha tres fases: la del disseny, la de la contractació dels serveis que pengen del 112 i una fase tercera de «verificació» de tot plegat. Pons s’ha mostrat molt prudent tot i que fa vint anys o més, com ha reconegut, que el tema remena la cua. «Fem-ho, però no fem-ho amb presses» perquè «hi ha un cost associat molt elevat». PRECISIÓ Demanat Cristian Pons per quin és l’element que més complicació els dona quant als diversos riscos que s’han d’afrontar, ha reconegut que «l’aigua és complicada de gestionar», però més enllà d’això, en un país tan petit com Andorra, i amb unes valls tan marcades, el director de Protecció Civil ha admès que allò que els dona més complexitat especialment davant «fenòmens meteorològics violents» és «la precisió i l’impacte d’aquests factors torrencials». I és que hi ha fenòmens que són tan localitzats que és complicat d’anticipar-se.