Benvolguts conciutadans i conciutadanes, La celebració del Dia de la Constitució és sempre un moment significatiu perquè commemorem el valor que té la Carta Magna en la nostra història contemporània. Fa més de tres dècades, Andorra va assolir la plena sobirania popular, va consolidar la separació de poders i va ser plenament reconeguda per la comunitat internacional, amb la participació activa en els organismes internacionals i com un exemple de pau, democràcia, estabilitat i seguretat. El camí per arribar fins a l’aprovació de la Carta Magna no va ser fàcil. Tot i les aprensions i temors legítims d’una part de la ciutadania, però, després d’aquests trenta-un anys no fa dubte que el balanç és positiu i el progrés social i econòmic que ha suposat és innegable. Històricament el poble andorrà ha mostrat una determinada aprensió o temor davant dels canvis. No obstant això, després d’aquests trenta-un-anys el balanç és del tot positiu i el progrés social i econòmic és del tot innegable. Hi ha un cert mimetisme entre el període preconstitucional i el moment actual. Fa tres dècades, els obstacles que s’havien de superar no eren pocs ni menors: l’estatus internacional del Principat, el paper dels comuns en l’organització territorial, l’estructura judicial, el sistema electoral o el ple reconeixement dels drets fonamentals de tota la ciutadania. Actualment, l’encaix d’Andorra amb la Unió Europea mitjançant l’Acord d’associació evidencia una sèrie de reptes que, tot i que no tenen la mateixa importància institucional ni política, sí que són cabdals per al futur del nostre país: la diversificació econòmica, l’entrada al mercat interior europeu, la internacionalització de les nostres empreses, l’equivalència dels nostres productes, les noves oportunitats per als nostres joves o el posicionament reforçat d’Andorra en l’entorn pirinenc. L’encaix d’Andorra amb la Unió Europea mitjançant l’Acord d’associació evidencia una sèrie de reptes que són cabdals per al futur del nostre país És del tot comprensible que l’Acord d’associació generi dubtes ―l’esdevenidor sempre porta associat cert neguit i preocupació―, però també hi ha temors que cal superar si volem preparar el nostre país per assentar les bases d’una economia més sòlida, sostenible i diversificada. Per tant, cal defugir polítiques curtterministes i pensar en clau de futur, en quin és el país que volem d’aquí deu, quinze o vint anys, perquè en un món cada cop més complex i en acceleració constant cal adaptar-se als canvis i rendibilitzar-los. És precisament en aquest moment quan des de la responsabilitat que ens han atorgat les ciutadanes i els ciutadans hem de saber dissipar els dubtes, resoldre els malentesos i generar il·lusió sobre el que representarà l’Acord d’associació per a la societat andorrana en conjunt. Tanmateix, més enllà de la necessitat de redefinir l’encaix d’Andorra amb la Unió Europea, hi ha qüestions que hem de dirimir internament, perquè si una cosa ha quedat clara en aquests darrers mesos és que la societat andorrana demana una reflexió profunda sobre la necessitat d’avançar cap a un model de desenvolupament econòmic compatible amb el creixement inclusiu i sostenible. Una reflexió acompanyada de propostes vinculades a àmbits transversals i connexos com l’urbanisme, la mobilitat, el medi ambient, l’energia, el turisme i la inversió estrangera. Aquesta reflexió també ha de ser compartida amb la resta de forces polítiques, perquè la seva transcendència i rellevància així ho evidencien. Cal assolir consensos amplis en àmbits cabdals per al nostre futur com són el model de creixement, l’establiment de les bases per garantir la qualitat, l’eficiència i la sostenibilitat de la nostra sanitat o la reforma del sistema de pensions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Són qüestions que requereixen abraçar el pluralisme, aproximar posicions i consensuar mesures deixant de banda les diferències, tal com va quedar palès amb l’acord transversal per l’habitatge, perquè les ciutadanes i els ciutadans no ho entendrien d’una altra manera. Després de més de tres dècades, la Constitució continua sent l’instrument de referència que recull els principis rectors de la política social, econòmica i cultural, principis que han de formar part del moll de l’os de totes les iniciatives polítiques i garantir els drets i les llibertats i l’equilibri que sempre ha caracteritzat el nostre saber fer. En aquest sentit, aquests principis són els que ens han guiar per transitar el camí i assolir els reptes importants que tenim plantejats, tant en clau interna com internacional, i als quals m’he referit anteriorment. En nom de tot el Govern, us desitjo un bon Dia de la Constitució.