Per què una persona que no ha estat mai vinculada a la política decideix presentar-se ara per ser cònsol? No he estat mai vinculada a nivell polític, però sí que estic molt vinculada a la meva parròquia. Per la meva feina com a cap del departament de Cultura he tingut un lligam molt fort amb la ciutadania a través dels actes que organitzem… Ha sigut una tasca durant 30 anys de proximitat a la ciutadania i de molta escolta. I no només a nivell cultural, sinó a nivell de moltes preocupacions de la ciutadania. I per què? Perquè els últims anys, amb l’evolució del món, a mi em creix la preocupació pel món que deixarem a les generacions futures. I quan se’m presenta l’oportunitat, ara, de poder actuar directament en les coses, aquest sentiment de responsabilitat és el que m’empeny a posar-me a primer fila, d’anar a lluitar per aquestes generacions i revertir una miqueta tot el que ha après de la gestió comunal a la ciutadania. Ja se sentia propera als postulats de Demòcrates? [Silenci] Jo no m’ho he plantejat d’aquesta manera. Jo només vaig veure l’oportunitat, l’oportunitat en el bon sentit, de poder treballar per la parròquia d’una forma diferent. Sobretot vist que em van deixar la possibilitat d’anar d’independent i de defensar els projectes en els quals jo creia. Quin balanç fa dels darrers quatre anys de mandat? [Silenci i dubta] Del mandat d’ells? [En referència a l’equip de Gili i Dolsa] Sí. Heu parlat molt per exemple, de recuperar el dinamisme. Com ho lliga amb aquests quatre anys de mandat que hi ha hagut? Crec que, sobretot, aquests quatre anys… [silenci] Escaldes ha perdut aquest costat de parròquia amb empenta, posicionada capdavantera, com havia sigut abans, que en molts temes, era més valenta. Però és molt difícil per a mi contestar això. Crec que el que més anem a vendre amb la nostra candidatura és treballar amb proximitat, treballar els problemes quotidians, estar a l’escolta del que de veritat vol la ciutadania i desenvolupar projecte tant a nivell d’habitatge, de sostenibilitat, d’acció climàtica… Coses que preocupen, que preocupen moltíssim. Durant un temps va semblar que Escaldes havia passat per davant de la capitalitat d’Andorra la Vella. Té la sensació que aquests últims quatre anys ha passat al revés? Sí, és com una sensació que Escaldes aquests quatre anys no ha seguit aquest ritme valent i dinàmic. És una sensació de pèrdua de dinamisme, però no només de projectes, sinó també a nivell humà. És a dir, es vol fomentar també tornar coses als barris, l’associacionisme, tornar a treballar certes coses que amb les anys s’han perdut. L’important és no perdre l’essència, tot i ser una parròquia on hi havia un esperit de poble, de proximitat, volem treballar tot això. Això és una cosa molt diferencial. «Els últims anys m’ha crescut la preocupació pel món que deixarem a les generacions futures i ara que m’ha sortit l’oportunitat d’actuar és el que m’ha empès a posar-me a primera fila» I com ha vist l’oposició que s’ha fet des de Demòcrates. Se’ls ha vist poc? Pot condicionar-los? Jo crec que és molt difícil estar a l’oposició d’un comú. És una tasca molt difícil. [Silenci] Jo crec que sí que han treballat, que han intentat defensar els projectes o la visió de parròquia que ells tenien, que tenia Demòcrates. Jo sí que em presento amb gent de Demòcrates, però també em presento amb gent d’Acció, amb gent d’SDP i el que anem a fer és construir amb totes les idees que crec que poden ser vàlides d’aquests partits. En anar d’independent hi ha moltes coses que no ens les fem nostres. Escaldes és una parròquia molt jove, hi ha treball de mandats anteriors i nosaltres anirem a defensar el que creiem que és bo i positiu per la parròquia independentment del que s’hagi fet. És a dir, si hi ha coses bones les continuarem i si hi ha coses que s’han de rectificar, treballarem per rectificar-ho, perquè tenim molt clar que no serà fàcil. Quina relació manté amb l’actual cònsol? Una relació de cordialitat [Silenci] Ens coneixem de sempre i evidentment em presento amb un projecte diferent, però jo no m’he presentat en contra de ningú. Em presento amb una candidatura, amb un projecte diferent per treballar a la parròquia on visc i que estimo. Gili parteix com a favorita pel fet de ser ja la cònsol? És evident que un cònsol que ja està gestionant des de fa quatre anys una parròquia, que és el seu cas, té punts a favor. És un repte presentar-se contra un cònsol que pot repetir mandat, però l’agafo amb la meva candidatura. Si no guanya, com planteja el seu futur laboral? Evidentment si el poble escull l’altra opció i jo em quedo a l’oposició treballaré com a consellera perquè el poble haurà escollit i jo acceptaré el lloc on estigui. És a dir, si estic de consellera a l’oposició, faré el treball de consellera a l’oposició. Evidentment no em puc quedar al lloc de cap de departament de Cultura del comú, demanaré una excedència. Trobarà a faltar la feina que feia? De fet, és una de les coses que em va costar més en el moment de prendre la decisió, perquè sí que m’engrescava molt el projecte, però al mateix temps jo tinc passió per la meva feina. Porto 33 anys treballant en aquest àmbit i a nivell comunal. Sí que en moments de la meva vida professional em vaig plantejar de canviar, però sempre hi ha hagut projectes nous i m’anava engrescant. A part, tinc un equip al departament brillant, molt treballador i amb qui amb els anys hem teixit lligams molt forts. No és fàcil. «Tenim la sensació que Escaldes, aquests 4 anys, ha perdut dinamisme de projectes i també a nivell humà» Entrant ja més en matèria de política comunal. Li agraden les torres? Tothom sap que aquest tipus de torres a Escaldes no són una cosa del meu grat. Una de les coses que ha fet que ens presentem amb tot l’equip i agafem el repte és que el 2024 es pot revisar i treballar el POUP. I el que volem és, tenint en compte que les torres existeixen, veure les edificacions futures i intentar incloure-ho dins del teixit d’una manera més sostenible, resilient i integrada. És quelcom que volem treballar. Què es podria fer amb aquesta revisió del POUP? Evitar noves torres? Què plantejarien? El nostre plantejament no és tan dràstic, hi ha unes torres, hi ha projectes que ja estan en curs i és difícil. El que es vol és estudiar tota la zona de forma global, fer un màster pla de futur de tota aquella zona, incorporant espais per la ciutadania, les construccions, evidentment, i tot això es treballarà amb acord amb els propietaris que són ells els que tenen els terrenys en aquesta zona d’actuació. I es treballarà per millorar i que no ens trobem, per exemple, amb parcel·les amb torres que estan front a front, volem integrar també zones verdes, el verd als edificis i també a través d’aquests edificis treballar l’acció climàtica. Plantegen jardins verticals. Sí, és a dir, tots els eixos principals que preocupen a la ciutadania es tindran en compte quan plantegem aquest pla. L’habitatge és un dels temes centrals de la campanya. Pensa que la crisi i el descontent general els pot penalitzar? Demòcrates ha tret ara la nova llei d’habitatge pactada amb tots els partits polítics i votada per unanimitat. A partir d’aquí crec que és una llei positiva per la ciutadania. Jo crec que això ens pot ajudar moltíssim. Al nostre programa portem diferents propostes i és el nostre punt número 1, l’habitatge. És la prioritat de la ciutadania i també la nostra. Quines propostes concretes porten en matèria d’habitatge? Com ja hem anat comentant, continuarem impulsant la construcció de l’edifici destinat a habitatges de lloguer de l’avinguda del Pessebre que s’ha fet en col·laboració amb el Govern. Construirem habitatges de lloguer perquè hi ha diferents parcel·les possibles on fer habitatges a preus assequibles, algunes més al centre i altres en zones urbanes més cap a Can Nogué, etcètera. També és important impulsar normativa diferent per recuperar espais que estan en desús com espais sota-coberta o plantes baixes per convertir-les en lloguers a preus assequibles que ara la llei no ho permet. També volíem potenciar els espais de vida compartits, coneguts com a habitatges col·laboratius o el coliving, que són coses que es fan en altres ciutats. Reduirem també a 0% la cessió urbanística per a les promocions destinades a lloguer a preu assequible. Justament. Fins ara s’havia parlat molt de les cessions al 0% en promocions de lloguer, però mai s’havia especificat que haguessin de ser lloguers a preus assequibles. Per què aquest canvi? És una noció que surt a la llei d’habitatge igual que detallar què és un lloguer a preu assequible. «És un repte presentar-se contra una cònsol que pot repetir mandat» Aquestes eleccions són una oportunitat perquè els comuns facin un pas endavant en aquest tema, com s’ha demanat des del Govern? Crec que és una prioritat de tots els comuns actualment. És a dir, pel benestar de la ciutadania una de les coses molt importants és l’habitatge. Molts de nosaltres, jo mateixa, visc de lloguer i per tant, és molt important poder assumir aquest lloguer i com es diu a nivell mundial, això ha de ser màxim un terç del que entra en una casa a nivell econòmic. Per tant, és molt important treballar a nivell de comuns i en col·laboració amb el Govern perquè tothom tingui accés a l’habitatge. És prioritari. Si guanya, completarà el projecte Caldes? Quan entrem ho estudiarem. Evidentment el que està fet i s’hagi d’acabar, s’acabarà perquè hi ha una part que m’imagino que ja està compromesa i nosaltres ho acabarem. I quan entrem, estudiarem com és el projecte sencer i si pensem que és important continuar-lo per la parròquia, ho treballarem. Si no, quina seria la seva proposta per la part alta d’Escaldes? Endinsar-se en una proposta sense saber quina és l’envergadura del projecte global i quin compromís ha adquirit el comú actual… El que és evident és que a la part alta s’hi ha de treballar de moltes altres maneres. S’hi ha de treballar ajudant al petit comerç, ajudant als propietaris amb la renovació de les façanes, hi ha tot un treball de revitalització de l’espai que s’ha de fer. No només amb el projecte Caldes. S’ha de treballar i incidir de moltes altres maneres. Parlen també d’obrir la parròquia al riu. Sí, és a dir, potenciant aquest passeig del riu millorem la qualitat urbana, fent-lo més agradable pels ciutadans. Volem treballar per donar-li una nova identitat. Pensem que hi ha una gran part que li fa falta més vegetació i un embelliment, perquè sigui un espai agradable de passeig. Incorporar-lo dins de la vida quotidiana del ciutadà i que es pugui desplaçar fins a la parròquia d’Andorra la Vella. Pel que fa al transport públic. Mantindran el servei de bus comunal tal com funciona ara? El que sí que és segur és que es potenciarà el transport públic. És molt important dins d’una parròquia que vol ser sostenible. Sí que volem treballar amb Andorra la Vella per línies generals i treballar-les conjuntament amb el seu transport i el nostre i sí que el que farem és intentar sempre, millorar el sistema, arribar al màxim al ciutadà, tenint en compte les aportacions que ens han anat fent aquests dies. Buscarien coordinació amb Andorra la Vella, que hi pogués haver alguna línia de connexió a nivell comunal? Exacte. Ho volem treballar conjuntament. Per nosaltres és molt important perquè el lligam amb la parròquia d’Andorra la Vella és històric i si podem millorar el flux de circulació interna amb el transport públic ho farem. Una de les demandes que hi ha, i ens ho han dit els ciutadans, és la falta de places d’aparcament. Com ho plantegen? Nosaltres recuperem el projecte de l’Obac perquè són moltes places, és una zona que, justament, quan parlem de revitalitzar la part alta, és un projecte molt important. El reestudiarem i mirarem què ha passat perquè s’hagi aturat i estudiarem per tornar-lo a engegar. És molt important, són moltes places d’aparcament, tot i que es faci el pàrquing de la parcel·la de davant de l’església és molt important engegar aquest projecte. Aquest mandat hi ha hagut polèmica amb l’ordinació de la vall del Madriu, l’accés rodat i la protecció d’aquest territori. Què proposen vostès? Per nosaltres la vall del Madriu-Perafita-Claror és importantíssima, és un dels béns més importants de la parròquia. És un paisatge amb una biodiversitat increïble i que és el nostre llegat i l’hem de protegir i mantenir. El que sí que volem és continuar treballant per revitalitzar-lo, continuant donant ajudes als cortalans per la restauració de les estructures de pedra seca, també volem impulsar i cooperar amb Govern per tenir una línia d’ajudes destinades a la conservació de la vall perquè l’any que va es compleixen 20 anys de la declaració de Patrimoni Immaterial. També volem seguir treballant activament amb els comuns, perquè hem de tenir clar que el fet de treballar amb els altres comuns no fa que perdis la potestat sobre el teu territori, es pot continuar apostant per tots aquests projectes que s’han desenvolupat a la zona de Ràmio i també donarem força a l’entrada a la vall que és molt important. «El que mou la nostra candidatura és treballar petit per fer la parròquia gran» Se li ha de treure més rendiment turístic a la vall, tot i la necessitat de preservar-la? Tot això s’ha de treballar conjuntament per què s’ha de vigilar moltíssim. La preservació passa per la freqüentació turística i s’ha de treballar un projecte que vetlli per la preservació de la vall. Treballar per ara però també pel futur. Tinc la sensació que entrem en uns mandats que deixen enrere les grans promeses d’inversions per treballar en un altre àmbit: la preservació i el creixement sostenible… Hi estic completament d’acord. En tot cas és el que mou la nostra candidatura: treballar petit per fer la parròquia gran. Però és que anem a fer política local per afavorir la qualitat de vida de la ciutadania i això molt sovint passa per coses molt petites i no per coses grans. I dins de la sostenibilitat s’ha de pensar que tot el que es fa són coses que queden i són coses que s’han de poder assumir en el futur, no has de pensar només en la immediatesa. Tenim molt clar cap a on es vol anar, quin país volem i s’ha de treballar en aquest sentit. La gent ho entendrà que plantegin aquest posicionament tenint en compte amb qui es presenten i que potser el projecte de país que hi ha hagut fins ara no anava per aquí? Jo crec que la gent coneix les persones que es presenten en aquesta candidatura i saben l’estima que tenim per la nostra parròquia i pel país i crec que saben que vetllarem per defensar aquests valors.
«Tothom sap que aquest tipus de torres no són una cosa del meu grat»
CERCAR
PAGINES
+ INFORMACIÓ
- Catapulta per als temporers
- El protocol
- Landry Riba troba «poc rigorosa» l’exposició de Gide, amb «omissions fonamentals i incorreccions»
- 34 afectats en l’afer de les pensions d’invalidesa cobraven més de 500 euros mensuals del que tocava
- Robert Pastor torna a la poesia amb el micropoemari ‘A quarts de quinze’
- Els mestres confien que la carrera professional estigui enllestida el curs 2025-2026
- Els experts d’Andorra Endavant alerten que Europa podria obligar a canviar la Constitució
- El transport dels usuaris als tallers de Trana genera un dèficit a l’associació d’uns 3.000 euros
- Records dels berenars a les Bons… i de com es va transformar un país
- L’última universitat en línia autoritzada pel Govern manté que pot arribar a tenir 50 treballadors
- Astrié i Canturri demanen els estudis de càrrega i quants pisos s’han posat a disposició del comú
- França eleva al màxim el nivell d’alerta terrorista i reforça la seguretat fronterera i escolar
- Galabert i Escoriza compareixeran a la comissió d’enquesta sobre les pensions el 10 d’abril
- El pubillatge d’Escaldes es podrà renovar amb més aspirants que no pas les darreres edicions
- El comú d’Encamp i Saetde signen el contracte de la nova concessió per als pròxims 50 anys
- L’FC Andorra destitueix Eder Sarabia
- La plataforma tecnològica precursora d’OnlyFans opera des d’Andorra des de fa quinze anys
- La majoria dels nous temporers volien quedar-se a l’estiu i resten a l’espera de la nova quota
- El canvi brusc de temps pot portar nevades fins a la cota 1.000 la nit de dimarts
- El comú de la Massana finançarà un bus exclusiu per als alumnes de l’Escola francesa
- Pere Betriu relleva Carles Sansa com a president de l’AIVA
- El SAAS ha practicat prop de 700 cesàries en quatre anys
- Aval de Govern a la llei del Raonador però deixant fora que pugui presentar recursos al TC
- Sis detinguts a les fronteres acusats d’introduir al país petites quantitats de droga
- El seleccionador denuncia el president de la FANDBOXA pel ‘cas Fabio’
- Karaoke
- La neu equivocada
- I tu, fitxes?
- La fiscalia s’inclina per mantenir l’acusació contra Carine Montaner
- Estabilitat en el nombre d’accidents laborals registrats a la CASS durant el 2023
- El SEP insistirà a tenir dret a vot en el Comitè Tècnic de Selecció del Cos d’Educació
- Incredulitat a Govern per les mancances de la llei de contractació pública en relació amb la UE
- L’ampliació de la gossera, més a prop amb l’inici de les obres
- L’Andorra ja és cuer i el menys golejador de la Segona divisió
- El futur 112 haurà d’estar dissenyat per gestionar entre 50.000 i 60.000 trucades anuals
- El PS demana suprimir el llindar establert per Govern a la Llei d’auditoria de comptes
- L’Hibernation marca un cap de setmana desigual pels comerços i hotels del Pas de la Casa
- Un Diumenge de Rams amb ambient estival
- Mobilitat preveu l’entrada de 69.000 vehicles per Setmana Santa
- «Hem de donar més força al segell de productes agrícoles i artesans d’Andorra i fer-los conèixer»
- Esquí en dubte
- Nova detenció al festival Hibernation per possessió de droga tòxica
- Rescaten un excursionista que s’havia quedat atrapat al Rec del Solà
- Educació atorga gairebé 94.000 euros en ajuts a la recerca el 2023
- ‘Carrefout’
- Andorra detecta quatre nous casos de tuberculosi al 2023
- Montero dona el triomf al Morabanc Andorra davant el Saragossa per fer un pas més cap a la salvació
- La fiscalia analitza si la Massana va prevaricar en perdonar 181.000 euros a Nord Andorrà
- La segona denúncia va ser decisiva per a l’empresonament del ‘massatgista dels sentits’
- Sarabia s’afarta que cada partit li preguntin si serà el seu darrer i no farà un pas al costat
- Andorra apaga el llum i contribueix a l’Hora del Planeta
- Condemna ferma a l’atac terrorista a Moscou
- L’Andorra s’ofega a Cartagena i queda a expenses de la cua de la classificació
- Esbarts solidaris
- Les accions del Pla estratègic del comerç, al maig
- Les agències de viatges tanquen el 2023 amb un rècord de vendes
- L»escàndol OnlyFans’ evidencia les dificultats que té Immigració per fer certs controls
- La Pubilla busca hereu
- Carrefour nega una sortida d’Andorra: «Tenim molt bona relació amb el nostre soci»
- La pau i la seguretat internacional, a debat en l’Assemblea de la Unió Interparlamentària
- Emprenedoria des de ben joves
- Quatre detinguts per possessió de droga tòxica en el que portem del festival ‘Hibernation’
- «Vull consolidar-me a la categoria absoluta»
- Primeres operacions immobiliàries per part d’estrangers que tributen amb el nou impost que les grava
- Crema completament un cotxe a la sortida del Pas
- Beneficiats pels interessos
- Pyrénées ha d’aclarir la seva aliança amb Carrefour a Andorra abans de tancar qualsevol altre acord
- L’home que es va colar en pis aliè va anar a comprovar si la parella li posava les banyes
- El comú d’Andorra la Vella garanteix al sindicat del personal que hi haurà complement de baixa
- El cos penitenciari arribarà a la seixantena d’efectius si superen la formació quatre nous agents
- L’Andorra visita al Cartagena obligat a sumar fora de casa per continuar en la pomada
- Concòrdia relleva Pol Bartolomé de la comissió d’Exteriors amb les diferències sobre Europa de fons
- Mil crèdits de carboni es posen al mercat per reduir les emissions de CO2
- Govern analitza diferents models per implementar un parc tecnològic a Andorra
- El comú massanenc manté que els canvis a intervenció i secretaria general volen impulsar la gestió
- Copons Fortó, Minoves, Monné i Vergés, candidats oficials a nou rector de l’UdA
- La Cambra de Comerç assegura que «hi ha molt nerviosisme» per la reducció de la quota d’estiu
- Forné descarta que el vol a Palma continuï a la primavera i valoraran si ho farà a l’estiu
- La Massana ofereix a Govern un terreny davant de bombers per fer-hi pisos de lloguer assequible
- La millora de la pista d’atletisme del Comunal costarà 100.000 euros i estarà a finals d’agost
- Li faciliten una nova habitació a l’hotel perquè anava begut i l’acaba destrossant
- El Fòrum Transpirinenc de la Joventut compta amb dos participants andorrans
- Situen el preu mitjà de compra d’un habitatge a Andorra en 4.852 euros
- La Massana tanca el 2023 amb un superàvit de més de 6 milions i un deute global de prop de 8 milions
- Intent de ‘phishing’ amb un curs d’auxiliar d’infermeria de la Creu Roja fals
- El sector bancari torna a beneficis com els de fa gairebé deu anys: superarà els 150 milions
- Peritatge neutral per aclarir el cas del toluè
- Mobilització a Escaldes per atrapar un gat després de ser malferit en un atropellament
- La deslocalització com a arma
- Una tècnica en salut mental lligada a l’administració des del 2015 coordinarà el PISMA
- Els investigadors estan segurs que s’interposaran més denúncies contra el ‘massatgista dels sentits’
- El passi per a patums del documental sobre la història de l’estació d’Arcalís fa (gairebé) el ple
- Els mestres volen una revisió de la graella salarial amb una especial atenció als col·laboradors
- L’agressió que (potser) s’hauria pogut evitar
- Espot defensa que les quotes seran un tema polític sense intervenció del Tribunal de Justícia
- Conat d’inundació a l’extensió del Lycée a Ciutat de Valls
- La construcció dels pisos a preu assequible de l’avinguda del Pessebre, a finals d’estiu
- L’acusat d’extorsionar per encàrrec de dos empresaris assegura que és «un cap de turc»
- El pàrquing del Falgueró tindrà 60 places més de les previstes i arribarà a 350
- Primavera que sembla estiu
















