El processat, no es pot negar, és un vell conegut tant de la policia com de la Justícia andorrana. Acumula fets delictius i condemnés, tot i que els darrers temps, en certa forma, ha intentat, o almenys així ho sembla, refer la seva vida i anar pel bon camí. En mig d’aquest procés de reinserció va haver d’anar a judici per uns fets de fa força anys. Se’l va detenir en el marc d’una disputa al carrer i al seu cotxe es va trobar una pedra de cocaïna. Tot això, el 2017. Ja el 2022, se’l va condemnar a dos anys i mig de presó. Això sí, llavors, el Superior va voler tenir en compte el temps transcorregut des dels fets i donar-li una oportunitat vist que estava intentant refer la seva vida. Per això, va decidir rebaixar el càstig a 18 mesos i que la part ferma de la pena fossin només els 267 dies que, per aquest delicte, ja havia passat de forma preventiva a la Comella. La resta, quedava com a condicional, qualificada a seguir un tractament de desintoxicació i a justificar ocupació durant tres anys. El problema va arribar el passat abril l’home va ser caçat conduint begut. Va donar una taxa d’alcoholèmia superior als 0,8 grams per litre de sang. A banda, també va ignorar algunes de les ordres que li van donar els agents de policia. Per aquests fets, va ser condemnat, via judici ràpid. Arran d’això, la fiscalia entenia que s’havia incomplert les condicions de la suspensió de la pena anterior. I va demanar que es revoqués aquesta condicionalitat i que, per tant, el temps de presó restant esdevingués ferm. [related:articles:1] Corts va acceptar parcialment la petició. Va fixar que el jove hauria de complir sis mesos en règim de semillibertat. Decisió que la seva advocada va decidir recórrer davant el Superior. Per un costat, al·legava que a la sentència pel cas de droga no s’establia cap termini durant el qual es pogués revocar la part condicional de la pena. Per l’altra, insistia en el comportament del seu client, que «ha anat complint les condicions imposades consistents en justificar ocupació laboral regular i seguiment de tractament de la seva drogodependència prop de l’UCA». El Superior, però, ha desestimat el recurs. En el primer argument, considera que sí que hi havia un termini de tres anys establert per al seguiment del tractament i l’obligació de demostrar que es tenia feina i que aquest és extrapolable a altres punts com ara la revocació de la pena condicional. «Que aquest període és aplicable tant a la condició de no delinquir com a les altres condicions (…) es desprèn sense necessitat de realitzar cap esforç intel·lectual especial, de la pròpia resolució, en tant que si no es fa cap distinció és, precisament, perquè no existeix», assegura la resolució. Pel que fa al segon cas, es recorda que, fets a la mà, el processat va tornar a cometre dos delictes: un, el de conducció sota els efectes de l’alcohol. I el segon, el de desobediència greu a l’autoritat. I per tots dos va ser condemnat. I això implica que es pugui revocar una pena condicional. En aquest cas s’entén que «el Tribunal de Corts (…) ha valorat, per una banda, la dilatada trajectòria delictiva [del processat] i que ha desaprofitat les nombroses oportunitats que els tribunals li han donat per aconseguir la seva reinserció social, però també la naturalesa dels delictes comesos i el correcte compliment de les obligacions específiques a què es va condicionar la suspensió». I ja es va entendre que «una revocació total de la pena trencaria el procés de reinserció social en el qual, malgrat haver tornat a delinquir, es troba el recurrent». Per tant, es va prendre una mesura intermèdia -els sis mesos en règim de semillibertat- que es comparteix. Els magistrats del Superior entenen que «tractant-se de dos delictes menors de diferent naturalesa de la d’aquells, la pena dels quals va ser suspesa, complint el recurrent les condicions específiques de la suspensió i reconeixent els esforços que, malgrat les dificultats, està realitzant per assolir la seva reinserció social, les expectatives sobre la no comissió de nous fets delictius encara pot ser mantinguda, però la part ferma de la pena ha de tenir l’entitat suficient per a que el recurrent prengui consciència de les conseqüències de l’incompliment de les condicions de la suspensió». Així docs, «un termini de sis mesos a complir en règim de semillibertat és adequat perquè permet compatibilitzar el compliment d’aquesta finalitat amb la continuació del procés de reinserció social».