Els fets, tot cal dir-ho, es remunten a gairebé una dècada enrere. L’any 2014. Llavors, l’empresari processat va comprar una part del negoci, abonant 15.000 euros. No va trigar a comprovar, almenys segons la seva versió, que s’havia ficat en un lloc complicat. La societat tenia fins a 12 socis més i la relació, ha quedat clar, no era gens bona. Tant que les discussions entre ells va acabar provocant el tancament del local. I durant prop d’un any, no es pagava el lloguer, fet que va generar un deute d’uns 30.000 euros, també judicialitzat en el seu moment. Això va fer que molts socis acabessin desistint i van fer donació de les seves participacions a l’acusat, que va quedar com el màxim accionista. Mesos més tard, i segons ha assegurat, amb la intenció de tornar a obrir la discoteca va buscar una altra persona que s’hi volgués implicar. Això sí, per poder reobrir, calia tenir els diners per afrontar el deute i fer front a un nou contracte. I això és el que, segons s’ha explicat, hauria pactat amb el querellant: aquest segon posaria aquests diners (33.000 euros) i a canvi passaria a ser accionista. El problema, com ha apuntat la fiscalia, és que per altres procediments judicials, aquests títols estaven embargats. Fos com fos, fiscalia i acusació particular entenen que aquest escrit, llei a la mà, ell no el podia fer, perquè la Llei de societats marca en el seu article 20 que tota transmissió d’accions, a Andorra, s’ha de fer davant notari El pacte es va formalitzar en un document redactat per l’advocat també processat. El lletrat ha afirmat que ell es va limitar a plasmar en paper -cert, ha admès, amb algun error provocat per les presses- el que les dues parts li demanaven. Fos com fos, fiscalia i acusació particular entenen que aquest escrit, llei a la mà, ell no el podia fer, perquè la Llei de societats marca en el seu article 20 que tota transmissió d’accions, a Andorra, s’ha de fer davant notari. Posteriorment, el negoci no va tornar a obrir. I la persona que suposadament pensava que entraria en una societat que li permetria sortir de la seva complicada situació econòmica -estava aturat- es va trobar en un malson. A banda, el van convèncer de posar el nou lloguer del local i a obrir un compte per a l’empresa a nom seu. I, per tant, al llarg dels anys ha anat havent d’assumir els impagaments. Tot plegat, uns 42.000 segons s’ha sentenciat en el procediment de llançament paral·lel. La fiscalia i l’acusació particular entenen que el delicte d’estafa per un valor superior a 6.000 està provat en el cas dels dos processats. A banda, s’entén que l’advocat també va cometre el de creació de document fals. En el seu cas, es demana una pena de 36 mesos condicional de presó i dos anys d’inhabilitació. Per a l’altre acusat, se sol·licita 30 mesos de presó, també condicional. I, a banda, una elevada indemnització que entre el 33.000 euros pagat per la presumpta venda d’accions, els diners dels lloguers impagats (42.000), els honoraris i les costes d’aquest segon procediment (3.200) i el perjudici moral (5.000) supera els 83.000. Des de les defenses s’ha demanat l’absolució. S’entén que no hi ha cap intent d’estafa sinó, simplement, un negoci que, després del suposat canvi de propietat, no va funciona i que, en cap cas, va haver cap engany cap al querellant. Per a l’advocat del lletrat, en el seu cas es pot parlar «d’error professional» però no pas «penal».