El clima laboral és molt poc saludable. I gens higiènic. En certa manera els nous responsables comunals en són conscients perquè el conseller de la matèria, Jordi Cabanes, només arribar al càrrec una de les coses que va fer va ser reunir-se amb tots els funcionaris. Un per un. La sensació que hi ha des de la direcció comunal, segons fonts consultades, és que entre el personal hi ha una certa divisió. I que mentre al torn de matí, efectivament, l’enuig és molt palpable, per la tarda es va fent. I això tindria dues fàcils explicacions. D’entrada, que la naturalesa dels serveis laborals és diferent al matí, aparentment més durs, de més envergadura, que a la tarda. Però, sobretot, que el personal del matí és ‘víctima’ de la pinça entre els dos responsables del servei. El cap i l’encarregat de torn. La gota que ha fet vessar el got ha arribat els darrers dies, quan l’encarregat s’ha encarregat, mai millor dir, de recollir unes suposades firmes de suport a una carta -que ja ha entregat a l’equip comunal i que ja ha arribat a Cabanes- amb unes línies que avalen la gestió del cap de servei. La gota que ha fet vessar el got ha arribat els darrers dies, quan l’encarregat s’ha encarregat, mai millor dir, de recollir unes suposades firmes de suport a una carta -que ja ha entregat a l’equip comunal i que ja ha arribat al conseller Cabanes- amb unes línies que avalen la gestió del cap de servei En efecte, aquest funcionari, que ho havia estat anteriorment ja del departament d’higiene sense que en deixés un gran record en matèria d’home treballador, i després va passar pel servei d’Aigües fins que l’anterior consolat li va fer a mida el lloc de cap, ara encara està en període de proves. I el segon de la nau hauria detectat que és possible que l’actual majoria comunal no el ratifiqui al seu lloc. Si canvia el cap de servei, és possible que hi hagi canvis entre els encarregats i no pugui fer els matins que sembla que desitja. En fi, un matrimoni de conveniència i un joc d’interessos que rebota en uns funcionaris que, expliquen les fonts consultades, ja fan una feina prou dura com perquè hagin d’estar-se a aguantar càrrecs directius gens empàtics, amb nul·la capacitat de gestió i que només, aparentment, es miren el melic. Encara que només sigui per fer firmar una carta que suposadament diu el que la majoria no pensa. «No és que sigui coacció, però com li dius que no si et posen el paper als nassos i et demanen que firmis», es veu que haurien indicat els treballadors a les fonts consultades abans que la missiva arribés a lloc. No pas tots. Perquè hi ha qui, en la recta final de la seva etapa professional, ha deixat clar que ell no es casa amb ningú. Que ella arreplega tanta merda com pot i en té ganes, i que no el facin posar ni al costat de l’un, ni al tomb de l’altre. I el mal ambient és una constant. Si la sortida del coordinador de Mobilitat, per exemple, ha contribuït a pacificar el servei de circulació del mateix comú, que fins fa uns mesos era el principal maldecap funcionarial, ara Higiene guanya de carrer. Consideren els treballadors, afirmen les fonts consultades, que caldria fer net de comandaments i ressituar noves figures al capdavant del servei. De fet, fins i tot hi ha alguna travessa encetada. I també creuen que els dirigents polítics, els que sigui que hi hagi al davant del comú, han de ser molt més valents a l’hora de les sancions. Que no pot ser, vaja, que s’embruti per embrutar. Que es deixi la brossa de qualsevol manera i a qualsevol lloc. I com que hi ha unes ordinacions clares, es reclama que s’apliquin. Sense embuts. Una cosa és treballar, i l’altra haver d’arreplegar la merda que altres deixen perquè sí. Pel sol fet que ja hi ha algú que la recull.