El Tribunal de Corts ha vist aquest matí uns fets ocorreguts fa gairebé sis anys. Van succeir la matinada del 21 al 22 de juliol del 2018, i hi va haver especialment tres intervinents: dos empleats de la discoteca i un client. El primer incident, ja de matinada, va passar entre el client i un dels treballadors, que portava unes begudes a la terrassa del local on se celebrava una festa, i en passar hauria tocat la xicota del client. Aquest hauria amenaçat gràficament l’empleat. va tenir «una actitud una mica intensa però no el vaig empènyer, no el vaig tocar». Mentre els testimonis, la majoria amics o coneguts, en el seu moment, de l’afectat, sí que han admès haver vist una batussa però s’han contradit o no recordaven, els dos policies intervinents han deixat clar que malgrat ser requerits per una baralla en cap moment van veure cap traça d’agressió L’empleat en qüestió, per evitar cap ensurt i alguns problemes, va avisar l’equip de seguretat. I allí es va presentar qui aquell dia era responsable de personal i cap de sala. Avui acusat d’un delicte major de lesions. El jove ha reconegut que «vaig empènyer» el client, que havia begut força com han reconegut diversos testimonis, i li va propinar «una bufetada amb la mà oberta» i coberta per un guant que alguns dels testimonis asseguren que tenia algunes proteccions i altres han mantingut que era tou. L’acusat ha negat que tingués cap intenció de fer mal. «Va ser més per treure-me’l de sobre que no pas per fer-li mal». L’entorn de l’agredit, que ha parlat de cop de puny i de començar a escopir sang, va avisar la policia. I quan va arribar la patrulla «ens vam demanar perdó» i ja semblava tot dat i beneït malgrat que, ha explicat el llavors responsable de personal i ara acusat, l’agredit i ara denunciant «seguia increpant» el primer dels treballadors amb qui havia tingut l’incident. No pas el que li havia pegat el mastegot. En fi, el jove agredit va marxar a dormir a altes hores de la matinada, al matí, de fet, d’aquell 22 de juliol. I encara que no ho ha explicat així, de les explicacions i informes oficials donats en el judici ha quedat clar que no va acudir a l’hospital fins el dia següent més enllà de les 9 de la nit. És a dir, més de quaranta hores després del mastegot. Inicialment se’l volia operar però al final es va optar per un tractament conservador, com ha exposat la metge forense, que el va portar a «menjar sopes durant un mes». I, amb tot, «no m’ha quedat ben curat». La fiscalia manté que «tot concorda» i demana demana 15 mesos de presó condicional per al processat per un delicte de lesions doloses, alhora que es faci càrrec de les despeses de la CASS (2.142 euros) i aboni 4.000 euros pel perjudici a la víctima La forense ha assegurat que evidentment la fractura que al seu dia va veure era compatible amb una contusió directa tipus cop de puny que és el que li va referir l’afectat. També ha explicat que 25 dies després dels fets la situació de la mandíbula havia millorat però encara presentava limitacions i que deu mesos després la situació ja estava resolta i «no va quedar cap seqüela ni física ni funcional ni estètica». I que la lesió es deuria curar en un termini d’entre 40 i 45 dies. Per la sala han desfilat diversos amics i coneguts del client afectat i també el segon treballador d’aleshores implicat en l’incident. Tots han ratificat el que van dir al seu dia. I, poc o molt, ningú no recordava exactament els fets. Uns parlaven de cop de puny, els altres de mà oberta. N’hi ha hagut que han reconegut els guants com els que portava l’acusat, d’altres han assegurat rotundament que no eren aquells. Els uns eren conscient que l’agredit es queixava de la cara, d’altres no. I cap va semblar veure sang en cap cas. També han comparegut els dos funcionaris de policia que van acudir al seu dia al requeriment. Tampoc no recordaven amb exactitud què va passar, però sí que tenien clar l’atestat que van fer al seu dia. El full d’intervenció. Els agents han explicat que el suposat agredit «no tenia cap tipus de signe d’agressió». Ni molt menys sang. «No hi havia traces de lesions», cap mena de marca. Sí que presentava símptomes d’embriaguesa i quan se li va dir si volia denunciar, va assegurar que no. Ho faria al cap d’uns dies després que se li diagnostiqués la fractura de mandíbula. La fiscalia, en virtut de tot plegat, ha assegurat que «tot concorda» i, per tant, hauria suposadament quedat acreditat el delicte de lesions doloses pel qual demana 15 mesos de presó condicional amb un termini de suspensió de quatre anys al qui havia estat cap de sala de la discoteca en qüestió. També demana la condemna del processat a pagar els 2.142 euros que va haver d’afrontar la CASS i juntament amb l’asseguradora de l’establiment que aboni 4.000 euros pel perjudici a l’afectat. Més enllà de reconèixer el mastegot per treure’s el client de sobre, l’acusat assegura no haver volgut fer mal en cap cas, i les defenses reclamen l’absolució, entre altres coses, perquè la víctima va trigar un dia i mig a presentar-se a Urgències Res d’això consideren les defenses tant de l’acusat com de la societat per a la qual treballava, que està poc menys que en fallida o similar. «En cap cas ha quedat acreditat el fet en contra del que diu la fiscalia»; «encara no ha quedat clar com va ser la baralla i les versions dels testimonis són contradictòries entre ells i fins i tot contradiuen el que van dir, alguns, al seu dia»; «no queda clar com va ser l’agressió, si amb la mà oberta, si cop de puny, i encara al seu dia hi havia qui davant la policia que havia estat un cop de cap», han estat algunes de les frases dels defensors. De fet, els dos advocats de la defensa, han recordat que no hi va haver «cap lesió, cap marca, res de sang». I que vist que «els testimonis es contradiuen entre ells, l’argument veraç és l’atestat de la policia, que deixa clar que no es van produir agressions». I abans de demanar les dues parts l’absolució de l’acusat i, en tot cas, la concurrència de culpes perquè l’agredit també hauria participat de l’altercat, una de les defenses s’ha demanat: «Què van succeir en aquestes 40 hores?». Entre la batussa i el fet d’acudir posteriorment a l’hospital. I ha apuntat la possibilitat que «hagués caigut, que hagués sofert altres agressions o qualsevol història que a nosaltres se’ns escapa». Vaja, que de dubtes n’hi ha ha i molts. També veient l’evolució que han tingut els implicats en els sis anys. Els qui han teòricament avançat i el que s’ha quedat a la cua.